Serra d’Or, 52 anys lluitant per la cultura
Josep Lluís Badal, Teresa d’Arenys, Mercè Ibarz, Adrià Pujol, Pau Miró i Maite Carranza són alguns dels guardonats de l’edició d’enguany
En la 52a edició dels premis Serra d’Or, que per segon any consecutiu es van lliurar a l’Espai Endesa de Barcelona, es veien alguns llaços grocs i un terç dels premiats van fer al·lusions a la situació política actual, però el to reivindicatiu va ser més explícit pel que fa a la cultura.
L’abat de Montserrat, Josep M. Soler, va prendre el relleu del pare Josep Massot –encara convalescent d’una afecció cardíaca–, director de la revista Serra d’Or, que ha arribat a 700 números renovant disseny i agafant més espai a les xarxes socials.
L’abat Soler va citar el poema d’Espriu Inici de càntic en el temple per defensar que “ens mantindrem fidels per sempre al servei d’aquest poble, i des de Montserrat treballem per continuar sent fidels també a la seva llengua, la seva cultura, la seva identitat, la seva pluralitat social i les opcions democràtiques preses”.
De la tretzena de categories de les millors obres del 2017, Les coses que realment han vist aquests ulls inexistents (Rata), de Josep Lluís Badal, va ser el primer guardonat, en novel·la. “Tenim molts casos de gent injustament tractada, presos polítics, presos de la pobresa, dones maltractades”, va recordar, abans d’afegir -hi que “les lletres ens uneixen”.
En l’apartat de poesia, la guardonada va ser Teresa d’Arenys, per la seva Obra poètica (1973-2015) (Vitel·la). La veterana poeta va explicar l’anècdota que quan era estudiant universitària va patir una crisi greu. Tanmateix, va explicar: “Vaig escriure els meus primers sonets, precisament a la classe del pare Massot, al que m’hauria agradat saludar avui”.
La periodista, novel·lista i professora Mercè Ibarz es va endur el premi d’assaig per L’amic de la finca roja (Tusquets). “Els llibres, la cultura, són la resistència davant el que està passant”, va declarar.
L’antropòleg Adrià Pujol Cruells va ser guardonat amb el premi de traducció per L’eclipsi (Avenç), de Georges Perec. “Vull agrair que el jurat aposti per contradir els que diuen que el català, com a llengua, està en perill d’extinció”, va afirmar.
En l’apartat de recerca d’humanitats, Marc Gil va ser un guardonat per Barcelona al servei del Nuevo Estado. Depuració de l’Ajuntament durant el primer Franquisme (Eumo), i l’Institut Català d’Ornitologia va rebre el premi en la categoria de recerca d’altres ciències per Atles dels ocells nidificants de Barcelona (Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona). Marc Anton va ser l’encarregat de rebre la serreta d’or i va deixar clar: “Podríem ser dalt d’aquest escenari ben bé 300 persones, perquè és una obra col·lectiva, amb voluntaris de camp, mecenes, institucions...”.
L’ambassadeur de la République des Lettres. Vie et oeuvre de Robert Robert i Casacoberta (1823-1873) (Éditions Hispaniques), de Julien Lanes Marsall, va rebre el premi de catalanística.
Pau Miró, premi de text teatral per Un tret al cap, va afirmar que “cal el compromís individual” per recuperar les llibertats. Pel que fa a l’espectacle teatral, el premi va ser per Medusa, de La Virgueria, dirigida per Aleix Fauró i Isis Martín. Marta Carrasco el va rebre en l’apartat d’aportació teatral.
Finalment, en l’apartat de literatura infantil i juvenil, el premi d’infantil va ser per I aquí dins, qui hi ha? (Combel), amb text de Mar Benegas i il·lustració de Sandra Navarro. El de juvenil va ser per Una bala per al record (Jollibre), de Maite Carranza, que és el tercer cop que el guanya i que va confessar que ha perdut les dues serretes anteriors, abans de reivindicar que “la literatura ha de ser agosarada i no complaent amb el poder”. I Ports (Mosquito Books), de Víctor Medina, va rebre el de coneixements.