Un equip de cinc experts en art romànic i gòtic dirigits pel president del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, Antoni Llagostera, i un fotògraf, han fet una esmena a la totalitat de la cronologia vigent fins ara quant a la construcció del claustre del monestir de Ripoll. Ho han reflectit a Claustrum, el segon volum de la col·lecció que l’entitat realitza sobre el monument i que ha estat finançat per Elèctrica Vaquer.

Aquests experts han situat l’inici de l’ala romànica mig segle abans del fixat fins ara, a la meitat del XII, i han determinat que és coetani de la famosa portalada, i el final de tot el claustre, un segle abans, a final del segle XV. A més, determinen que tots els que van intervenir en la seva construcció van buscar el diàleg amb les parts ja construïdes.

Hi ha diverses evidència que fins ara han passat desapercebudes, segurament perquè set de les vuit ales del claustre són gòtiques i no han despertat tant d’interès com la romànica o altres elements com ara el panteó reial i la portalada. Jordi Camps, que és responsable de l’art romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya, assegura que hi ha evidència de l’inici del claustre a mig segle XII i finalització a final d’aquest mateix segle per una figura de l’abat Ramon de Berga (1172-1205), que fins ara es creia que era d’un sant. No totes les ales es van construir en un ordre lògic. La que hi ha a sobre la romànica data de final del segle XIV, de l’època de l’abat Galceran de Besora i de Cartellà (1381-1383).

Tres de les altres ales són del mestre Colí de Marville (1383-1390) i es van construir durant l’abadiat de Ramon Descatllar i de Palasol (1383/87-1408). El professor d’història de l’art de la Universitat de Barcelona Pere Beseran afirma que és la part del claustre gòtic més atractiva i interessant.

Dues més són del taller de Jordi de Déu, qui va delegar la direcció de l’obra en el berguedà Jaume Cascalls. Als capitells, s’hi distingeix la mà de dos mestres als quals anomena el dels àngels músics perquè són molts característics els que hi ha, sobretot en dos capitells, i el de les galtes grosses o ullets acabats en punta –monjos encaputxats, donzelles amb fulles, sirenes i vaixells i joves amb filacteris–. Al primer se li atribueix el capitell on hi ha sant Jordi, la donzella i el drac. Cal tenir en compte que quan l’abat Oliba va consagrar el monestir (1302) hi havia un altar dedicat al sant.

I, finalment, els de les dues últimes plantes que es van fer són del taller de Tortosa. Hi ha clars paral·lelismes amb escultures de la capçalera de la catedral de Tortosa a mitjan segle XV. És l’època dels abats de Ripoll Ramon Descatllar i de Palasol, ja citat abans, Marc de Vilalba (1408-1409), Berenguer de Rajadell i de Boixadors (1409-1410) i Dalmau de Cartellà i Despou (1410-1439).