la contra

L'Alt Maresme exporta teatre

«La síndrome de Bucay», del susannenc Joan Gallart i protagonitzada pel pinedenc Xevi Gómez i el malgratenc David Verdaguer, es fa un lloc en el panorama teatral de Barcelona

Cartell promocional de la peça teatral La síndrome de Bucay, de Joan Gallart.

Hi ha relacions que semblen tocades pels astres. Vincles que es creen en un moment donat i acaben per marcar la vida, en aquest cas professional, d'un grup de persones. Podríem dir, sense por d'equivocar-nos, que aquesta és la història feliç d'un autor teatral que ha aconseguit col·locar en poc temps dues de les seves obres a la cartellera barcelonina. Dues obres que han rebut bona crítica i, sobretot, que han obtingut el beneplàcit d'un públic exigent i poc donat a fer concessions. Es tracta de les peces Sexe, amor i literatura i La síndrome de Bucay totes dues sorgides de la creativitat del veí de Santa Susanna Joan Gallart i que ha tingut com a protagonistes una parella de joves intèrprets de gran versatilitat. Un és el pinedenc Xevi Gómez –magnífic com a Lluquet en els sempre celebrats Pastorets de Folch i Torres– i l'altre és el malgratenc David Verdaguer, el recordat reporter del bigoti del programa Alguna pregunta més?. Tots dos es van embrancar en la creació de la companyia Donsamí Magradat que es va estrenar amb Sexe, amor i literatura al Versus Teatre el setembre del 2008 i que va ser prorrogada per la bona acollida dels espectadors. La sala petita del Teatre Gaudí va comprar la peça i la va mantenir en cartell durant tres mesos més. Un fet que va fer més planera la possibilitat de retornar un temps després amb els mateixos ingredients que havien garantit l'èxit.

I tot indica que la història es repeteix amb La síndrome de Bucay que després d'estrenar-se el novembre passat també al Versus Teatre es va haver de prorrogar a causa de la demanda i que ara es pot veure al Teatre Gaudí. La peça –que va ser guardonada amb el premi Ciutat de Gandia 2008– és, segons els seus protagonistes, «una comèdia una mica agredolça que parla, entre altres coses, de com n'és de casual la vida, parla de l'amor, de les mentides, de les veritats que és millor no saber, dels secrets, dels prejudicis, dels moments viscuts amb intensitat, i parla també de la literatura: de com pot canviar-te la vida, ajudar a entendre't i protegir-te». A Gómez i Verdaguer es va unir l'actriu Aida Oset i actualment el paper de David Verdaguer ha passat a mans de Bernat Quintana –qui no recorda en Max de la incombustible sèrie de TV3 El cor de la ciutat?–. I de què tracta La síndrome...? Doncs planteja el sempre problemàtic amor vist des de dos vessants molt diferents. En Santi és camiller d'un hospital, enamorat de l'amor i que un dia descobreix la seva ànima bessona en la persona d'una jove, la Rosa, que es troba habitualment al bus i que llegeix un llibre d'autoajuda del mediàtic i criticat Jorge Bucay. El seu company de feina, en Robert, en canvi, és a banda d'un gran afeccionat a les pel·lícules de l'Oest Americà un personatge poc donat a grans romanticismes que es planteja la vida d'una manera molt diferent. Un dia, tots dos van a buscar un cadàver que resulta ser el d'una dona que llegia el mateix llibre que l'estimada d'en Santi. Sembla que les coincidències no s'acabaran aquí i el retrobament entre els dos joves «portarà a un desenllaç imprevist i un canvi en el caràcter prou definit dels personatges que donaran raó dels efectes letals de la síndrome de Bucay». La síndrome de Bucay es mantindrà en aquest escenari fins al 7 de març i segur que no serà l'última experiència altmaresmenca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.