“La música és un bon vehicle per difondre la força de la poesia”

Al Poe­sia i + juguem amb tres ele­ments clau: l’espe­rit de Palau i Fabre que pro­pi­cia la com­bi­nació de les arts, el pai­satge pri­vi­le­giat del Maresme i l’altre, jus­ta­ment, són les nits de juliol, que l’impreg­nen de caràcter. Pre­sen­tem pro­pos­tes pen­sa­des per a aquest con­text.

A pri­ori, les pri­me­res pas­ses són difícils. Un cop es van tei­xint com­pli­ci­tats ens ado­nem que pot ser molt més fàcil i es poden fer coses que en una gran ciu­tat serien més com­pli­ca­des.

Pri­mer de tot bus­quem la com­pli­ci­tat dels ajun­ta­ments que tin­guin ganes de fer una pro­posta cul­tu­ral dife­rent, de bus­car tota mena de públics a par­tir de la poe­sia i la força de la paraula dita. En gene­ral ens ha resul­tat fàcil tro­bar aques­tes com­pli­ci­tats. Hem con­nec­tat amb Ale­lla, que ja té un fes­ti­val, l’Espais de Poe­sia. Ens sem­blava interes­sant vin­cu­lar els dos fes­ti­vals i poder sumar per acon­se­guir un eix poètic al Maresme. Bus­quem espais espe­ci­als i cada any inten­tem millo­rar-los, que siguin aco­lli­dors, amb bones con­di­ci­ons tècni­ques i peti­tes des­co­ber­tes.

La volun­tat de Palau i Fabre, el fun­da­dor del fes­ti­val, era interes­sar-se per la cre­ació en un sen­tit molt ampli. És per això que des de l’inici el fes­ti­val ha com­bi­nat poe­tes, artis­tes i cre­a­dors d’altres dis­ci­pli­nes: arts escèniques, dansa i música, amb la volun­tat de fer enten­dre que la poe­sia no té un únic ves­sant perquè la paraula dita no es pot enten­dre des­lli­gada d’altres àmbits de la cre­ació. També és una manera de bar­re­jar públics i pro­pi­ciar encon­tres ines­pe­rats.

La pro­posta par­teix de l’expo­sició de Miquel Bar­celó que es podrà veure durant tot el fes­ti­val a la seu de la Fun­dació Palau. És un diàleg entre Bar­celó i Palau, que es conei­xien i tenien molt bona relació. A par­tir d’aquest diàleg en pro­po­sem un altre, que és aquesta per­for­mance a la posta de sol el diven­dres 6 de juliol, amb Miquel Bar­celó i Pas­cal Come­lade, un músic molt ave­sat a la poe­sia que ja ha tocat al fes­ti­val i que ens fa molta il·lusió que hi torni.

Tenim la sort de poder comp­tar amb molta com­pli­ci­tat dels artis­tes perquè els que conei­xen l’espai els agrada fer alguna cosa espe­cial. Aquest any l’Enric Mon­te­fusco ha pre­pa­rat un solo en què anirà recor­rent cançons i tex­tos que ha anat publi­cant. Maria Coma hi farà un dels pocs con­certs a Cata­lu­nya. A la clo­enda, tin­drem Fer­ran Palau amb el Petit de Cal Eril, tots dos havien pas­sat pel fes­ti­val i faran una nit de pop metafísic amb algu­nes sor­pre­ses per al públic. Tenim la sort de ser un fes­ti­val que per­met la con­nexió entre públic i artis­tes, sense grans distàncies i amb con­di­ci­ons ide­als per dei­xar-se endur.

La música és un bon vehi­cle per difon­dre la força de la paraula i de la poe­sia. Som una bona demos­tració que molta gent està molt més a prop de la poe­sia del que pensa. Tenim la sort de tenir una escena musi­cal molt interes­sant que està gene­rant pro­pos­tes potents i amb molta ener­gia poètica.

Crec que hi ha una volun­tat molt clara des dels ini­cis d’apro­par-se a públics molt dife­rents. La poe­sia és com la música o el tea­tre, hi ha pro­pos­tes per a tot­hom i cadascú ha de tro­bar la porta d’entrada. Crec que ja hem dei­xat enrere la idea que la poe­sia és mino­ritària. El més des­ta­cat de l’escena poètica és la vita­li­tat i tot el públic interes­sat. És res­pon­sa­bi­li­tat de fes­ti­vals com el Poe­sia i + anar-los a bus­car i ampliar públics fora de Bar­ce­lona, crear una xarxa de públic que al Maresme ja hi és.

Coin­ci­dint amb el mun­dial i amb el circ fut­bolístic a la tele­visió, volíem con­ti­nuar amb el nos­tre lema, Més poe­sia, si us plau. Rei­vin­di­quem la passió i, de la mateixa manera que altres àmbits de la cre­ació s’apo­de­ren d’ele­ments de la poe­sia, ens sem­blava interes­sant poder fer el doble joc i apro­piar-nos d’ele­ments del fut­bol.

Crec que tenim la con­tinuïtat garan­tida. Veient com s’hi bol­quen els muni­ci­pis, ja for­mem part del patri­moni del Maresme. Es va difícil pen­sar en un estiu sense Poe­sia i +.