Una creu lluminosa enorme durant el concert d’Ozzy Osbourne, Rob Halford de Judas Priest apel·lant als Déus del metall i, per acabar-ho d’adobar, el retorn, avui, i després d’uns quants anys sense trepitjar Catalunya, de Stryper, banda capdavantera del heavy metal... cristià!

20.000 espectadors convençuts que el metal és, en efecte, una religió van aplegar-se fervorosament dijous en la primera de les tres jornades del Rock Fest, en un parc de Can Zam convertit en temple per a les ofrenes a algunes de les figures més rellevants de la història del heavy metal i el rock dur. Ambient, sobretot durant la tarda, familiar (els menors de dotze anys no paguen); un tren de la bruixa funcionant sense respir; un grup imitador de Mötorhead escopint versions d’Ace of spades en una petita vela; un mercat amb un amplíssim assortiment de samarretes amb els logos de centenars de grups, i espectadors escandinaus, força nombrosos, posant-se com gambes a la gespa artificial del que, en només cinc edicions, s’ha erigit en un dels epicentres europeus del metal.

Dee Snider, líder de Twisted Sister, tot i remugar per l’hora de sol en què el feien actuar i recriminar als tècnics de so que fessin proves per a Uriah Heep mentre ell encara estava actuant, va oferir tot sol una de les millors actuacions del dia. Clàssics de Twisted Sister com You can’t stop rock & roll, Under the blade, We’re not gonna take it i Burn in hell , a més d’algun tema més discret del disc que publicarà al final de mes, atacats de manera enèrgica i gamberra, tot cantant-los amb unes qualitats de veu realment notables per algú de 63 anys. Uriah Heep, voluntariosos tot i sonar molt ancorats a una època ja llunyana, i Accept, que no van oferir menys (però tampoc més) del que s’esperava d’ells, una revisió plena d’ofici d’èxits metàl·lics com Restless & wild i Balls to the wall, van deixar el camí aplanat perquè, ja de nit, pugessin a l’escenari els dos noms més esperats del dia. Primer, uns complidors Judas Priest, assimilant encara la baixa per malaltia de Parkinson del seu clàssic guitarrista, Glen Tipton, que tanmateix va afegir-se als seus companys durant els bisos per reviure himnes com Breaking the law i Living after midnight. I, finalment, Ozzy Osbourne, que no visitava Catalunya des del 1992 (quan va dur a Zeleste No more tears, un disc del qual dijous a Santa Coloma va recuperar-ne quatre temes, tants com el seu cèlebre Bark of the moon). La seva veu, agafada amb pinces. Els solos del guitarrista Zakk Wylde i el bateria Tommy Clufetos, excessius. Per gaudir, però, de cançons fundacionals del heavy com War Pigs, Fairies were boots i Paranoid (totes de Black Sabbath, el grup del qual va ser cantant), tot i el discutible estil amb les quals les va abordar Zakk Wylde, ja va pagar la pena l’actuació. La festa del cuir de Santa Coloma acaba avui amb Kiss i Scorpions. Punys alçats.