Sobren les paraules

Haydn va ser un músic vene­rat arreu d’Europa a finals del segle XVIII; el més gran com­po­si­tor del moment, mal­grat que ell era prou cons­ci­ent que el petit Wolf­gang el superava i el supera­ria en geni­a­li­tat. No ens ha d’estra­nyar, doncs, que el 1787 rebés un curiós encàrrec des de la llu­nyana Cadis: l’Ora­to­rio de la Santa Cueva li enco­ma­nava com­pon­dre unes músiques per acom­pa­nyar el sermó les set dar­re­res parau­les de Crist a la Creu, ceri­mo­nial del Diven­dres Sant.

Sem­bla que l’idea motivà el com­po­si­tor, ja que n’arribà a fer fins a qua­tre ver­si­ons dife­rents, entre les quals, una per a quar­tet de corda que és la que inter­pretà el Quar­tet Casals aquest diu­menge a la Schu­bertíada de Vila­ber­tran, com a clo­enda de l’edició d’enguany del fes­ti­val empor­danès.

El Quar­tet Casals és pot­ser la for­mació de cam­bra més estre­ta­ment rela­ci­o­nada amb el fes­ti­val en els seus 26 anys d’història. Fun­dat el 1997 per l’impuls de Jordi Roch, direc­tor artístic de la Schu­bertíada, el quar­tet for­mat per Vera Martínez (violí), Abel Tomàs Realp (violí), Jonat­han Brown (viola) i Arnau Tomàs Realp (vio­lon­cel) ha anat crei­xent artísti­ca­ment, com demos­tren els dife­rents guar­dons acon­se­guits i pro­jec­tes en què s’ha embar­cat, alguns dels quals pre­sen­tats en primícia a Vila­ber­tran, com ara la inte­gral dels quar­tets de Beet­ho­ven, l’any pas­sat.

En la mística obra de Haydn els intèrprets se’ns van mos­trar en tot moment com­pac­tes, extra­ient la tea­tra­li­tat i el dra­ma­tisme que s’amaga dar­rere d’una música apa­rent­ment fresca i opti­mista, filla del pen­sa­ment il·lus­trat del moment. La inqui­e­tant ober­tura (molt en la línia del Don Gio­vanni mozartià, de la qual aquesta obra és coetània) va donar pas a un seguit de llu­mi­no­sos ada­gios (espe­ci­al­ment acu­rada va ser la inter­pre­tació del cinquè, amb un piz­zi­cato màgic), per con­cloure amb el ter­ra­bas­tall d’un ter­ratrèmol final que ja fa pre­sa­giar el caos de l’ora­tori Die Schöpfung (La Cre­ació).

Malau­ra­da­ment el Quar­tet Casals va deci­dir que la música de Haydn estigués acom­pa­nyada pels ver­sos irònics i pom­po­sos de Josep Pedrals, reci­tats pel mateix autor, parau­les que tren­ca­ven en excés amb la mística il·lus­trada amb què ens embol­ca­llava el com­po­si­tor, al mateix temps que allargà inne­cessària­ment el con­cert. “Prima la musica e poi le parole.”