Els immigrants adults, el major repte per al català
Creix un 2,6% el nombre d’alumnes a cursos de llengua per a adults com a fórmula d’integració i arriben a les 77.000 persones
La ràdio i les xarxes socials augmenten la presència de l’idioma
La llengua catalana i el seu futur en una societat globalitzada. Aquest és l’objecte d’anàlisi de l’Informe de Política Lingüística del 2017 que ahir la consellera Laura Borràs va entregar al president del Parlament, Roger Torrent. I segons aquest, la situació no és tan dolenta com a priori podria semblar tot i els embats de partits espanyolistes per limitar-ne l’ús. D’acord amb l’informe, un 70% de la població considera el català molt o bastant necessari, unes dades que es veuen reflectides per l’increment de persones que assisteixen a cursos de català per a adults: un 2,6% més respecte de l’any anterior, i que arriben a prop dels 77.000 alumnes. En aquest sentit, el document és clar. L’extensió del coneixement de català entre la població adulta immigrada és, segurament, el repte amb més transcendència de la llengua catalana. La principal motivació dels alumnes dels cursos inicials de català és la integració en la societat catalana. En els cursos de més nivell, els motius són, sobretot, professionals.
També es fixa en el resultat de la llengua en l’audiència a mitjans de comunicació i especialment a la ràdio. Assenyala que el consum de ràdio en català creix gairebé 10 punts en dos anys, el dels diaris en creix 12 i el de revistes, 21. També subratlla que ha augmentat el nombre d’espectadors de cinema en català en sala respecte del 2016. Just en un moment en què la irrupció de noves modalitats de consum de cinema, el departament dirigit per Borràs insisteix en el fet que l’acció de política lingüística ha permès que 617 llargmetratges, 505 capítols de 71 temporades de sèries i 542 curtmetratges, s’hagin subtitulat en català. Cal destacar que l’any passat es va posar en funcionament la plataforma digital comercial Filmin.cat , que ofereix cinema en català.
Un altre dels aspectes que s’analitzen vinculats a les noves tecnologies són temes relacionats amb internet. Així, el 73,3% dels consumidors utilitzen el català en les aplicacions de missatgeria i el 72,8% en fan ús a les xarxes socials. Aquestes xifres arriben al 86,1% en xarxes i al 97,4% en missatgeria entre les persones que tenen el català com a llengua habitual. D’altra banda, el 34,7% dels consumidors catalans tenen el telèfon mòbil configurat en català, un 40,6 % en el cas de la població que té el català com a llengua habitual. En castellà li tenen un 61,5%, i en anglès, un 3%.
Finalment, conclou que uns 12 milions de persones entenen el català i que el parlen i el llegeixen uns 10 milions.
LA XIFRA
Comerç i universitats a l’exterior
Un dels principals indicadors de l’ús d’una llengua és el carrer i, per extensió, el teixit comercial. Aquest és un altre dels aspectes sobre els quals s’insisteix en l’estudi. Així, es conclou que el 88,6% dels clients dels comerços de Barcelona parlen català i més de 4 milions de consumidors catalans consideren que el català és un valor afegit per a les marques de consum. La majoria de marques de més notorietat a Catalunya no tenen present el català al web ni en l’atenció telefònica. Per això s’indica que el 67,9% dels consumidors voldrien que l’atenció al públic de les seves marques i botigues preferides fos també en català, amb un resultat pràcticament idèntic en l’atenció telefònica.
Un 67,3% de la població voldria que les seves marques i botigues preferides tinguessin el web en català. Resultats similars s’obtenen a l’hora de considerar un valor afegit la presència del català en l’etiquetatge o l’embalatge dels productes entre altres conceptes.
La xarxa universitària d’estudis catalans a l’exterior la formen 141 universitats, i 87 han rebut ajuts de l’Institut Ramon Llull per als estudis catalans. Durant l’any 2017, hi ha hagut 6.690 matrícules de llengua i cultura catalanes a les universitats estrangeres. El català, així mateix, ha estat la llengua convidada d’honor en la Fira del Llibre Infantil de Bolonya. Cal destacar que 264 persones s’han examinat a Madrid pel català.
A banda, Política Lingüística ha publicat els primers 530 termes de 1.500 del vocabulari bàsic interactiu de llengua de signes catalana, consultable en línia, i s’ha iniciat el projecte d’adaptació de la formació en llengua de signes catalana al Marc Europeu Comú de Referència. Durant l’any 2017 hi ha hagut més de 800 alumnes en els cursos de llengua de signes catalana organitzats per entitats.