Reivindiquen la història dels moriscos en el quart centenari de la seua expulsió
Encara hi ha molts aspectes a investigar i noves perspectives sobre aquesta minoria a explorar
Unes 175 persones van assistir de divendres a diumenge al congrés internacional del quart centenari de l'expulsió dels moriscos catalans, celebrat a Ascó i Miravet. El congrés va reunir les majors autoritats en la matèria d'àmbit mundial, que en diferents ponències van tractar diversos aspectes relacionats amb l'expulsió d'aquesta minoria, però també de la seua història en general. «Han sortit moltes temàtiques durant totes les conferències», va explicar Jordi Ferrús, organitzador del congrés.
Ferrús va voler destacar les novetats en els continguts que van oferir totes les ponències: «Ha estat molt profitós i motivant, ja que el contingut de totes les intervencions era molt interessant.» Així, durant els tres dies de congrés, s'ha parlat des del racisme i l'exclusió que va patir aquest col·lectiu fins a les pràctiques morisques religioses i tradicionals.
Un altre tret que Ferrús va voler destacar del congrés és el llenguatge planer i la naturalitat dels ponents, «que s'han acostat a la gent que tenia dubtes i han generat debat amb els assistents». El congrés ha estat una bona ocasió perquè la gent del territori s'adoni que hi ha persones a les universitats que estudien i escriuen coses sobre aquest territori; «i també ha servit perquè els convidats trepitgin el terreny i parlin amb els hereus del que estan estudiant, un fet que han valorat molt positivament», va apuntar Ferrús. «Hem fet història viva», va afegir-hi.
Molts dubtes a resoldre
Amb motiu d'aquest congrés i del quart centenari de l'expulsió dels moriscos, es va fer un primer balanç sobre les activitats científiques dutes a terme els últims dos anys. La conclusió principal és que encara hi ha moltes preguntes sense resposta, com per exemple quin va ser el paper de la dona, per què es van expulsar uns moriscos i no uns altres, què passava amb la gent que es quedava o com era la vida dels que marxaven. «Ens hem adonat que encara hi ha molts aspectes a investigar, i també que hi ha investigacions que s'han de plantejar des d'una altra perspectiva», va explicar Jordi Ferrús. I és que en les diverses conferències del congrés van sortir molts dubtes i preguntes que encara s'han d'estudiar. El balanç del congrés, però, no deixa de ser positiu, tant per la participació com per la qualitat de les ponències, ja que va ser una ocasió única a la Ribera d'Ebre per disposar d'autoritats científiques sobre la matèria. No obstant això, Ferrús va lamentar l'absència dels historiadors i intel·lectuals de la comarca, «que haguessin pogut oferir perspectives personals amb la seua participació».
Expulsats i desconeguts
a. portaLa celebració del congrés que va aplegar estudiosos sobre els moriscos de prestigi internacional a Ascó i Miravet no va ser casual: aquests dos municipis van perdre el 1610, amb el decret d'expulsió dels moriscos, entre el 80 i el 90% de la seua població. Els moriscos eren descendents de la població musulmana medieval que havien estat obligats a batejar-se a principi del segle XVI. A Catalunya, la majoria es concentraven a la Ribera d'Ebre i al Segrià. A partir del mes de juny de 1610, després que Felip II signés a Valladolid l'ordre d'expulsió, aproximadament 3.500 moriscos catalans van ser expulsats de casa seua sense contemplacions. Esdeveniments com el congrés celebrat aquests dies han de permetre millorar el coneixement d'aquells fets i alhora reflexionar sobre conceptes actuals com tolerància, integració i multiculturalitat. I com també va apuntar l'alcalde de Miravet, Antoni Borrell, durant la clausura del congrés, «aquestes jornades serveixen per fer un homenatge a unes persones injustament expulsades però que, algunes, van ser capaces de tornar».
