L’art a través del joc
Fiona Morrison inaugura avui a la Fundació Valvi una exposició on transmet el seu ideari artístic a través de disciplines com el vídeo, la fotografia i l’escultura
Ocells volant, ocells de paper, plomes que cauen, fulles que transparenten els rajos del sol, veladures que deixen entreveure l’horitzó, paisatges en moviment, mans arrugades... Els conceptes del lloc i del temps, la llibertat vital i creativa, la natura i el blau com a color que tenyeix de melancolia i poesia tot allò que l’envolta són i han estat elements reincidents a l’ideari artístic de Fiona Morrison Sais (Encamp, 1970). L’artista, resident a la Pera, inaugura avui a la Fundació Valvi una exposició que conté tots aquests elements fonamentals en la seva llarga trajectòria i els desplega a les sales a través de disciplines diverses: vídeos, fotografies, instal·lacions, dibuixos, ceràmiques i escultures.
Morrison, que sovint fa tallers tant per a la mainada com per als adults, ha portat a terme una exposició que, amb el nom d’El joc, convida els espectadors a aprendre jugant. “El joc és llibertat i a la vegada aprenentatge”, recorda Anna Belsa en el catàleg de l’exposició. Una poètica creativa vestida de forma juganera com ja es pot comprovar només d’entrar per la porta, amb la sèrie de vels estesos El temps que invita a travessar-los. “És una seqüència temporal. Cada capa, formada per un vel amb una imatge d’unes fulles a contrallum, capta d’alguna forma un instant de temps.” També és present la mateixa idea de forma intangible a Vida, una peça ja exhibida en la mostra col·lectiva Homenatge a Vicente Aleixandre. 25 artistes, 25 poemes, 25 anys sense Vicente Aleixandre.
Per altra banda, trobem la idea del “lloc” en el vídeo Ocells –que parteix d’una composició musical de Montse Miàs– i en la instal·lació Territori. I encara de forma més evident, a les tres obres que –al voltant del vídeo Once upon a territory– estan integrades a una mena de capella homenatge als indis americans arran d’un viatge recent per l’Amèrica del Nord. “Els van massacrar i són ells qui impulsen grans moviments ecologistes per defensar el territori. N’hauríem de prendre més consciència i exemple”, remarca l’artista, d’ascendència escocesa per part paterna.
Blau, poètic i oníric
Molts treballs i la majoria de fotografies estan tractats a través d’un filtre blau amb imatges superposades que fan la impressió de record o fins i tot de somni. Un blau que, segons la mateixa artista, crea una mena de distància temporal amb la realitat visible i té un punt entre poètic i melancòlic. També, diu que és un color que la relaxa i no descarta en to sorneguer de preguntar-ho a un psicoanalista.
L’exposició s’inaugura avui a dos quarts de vuit del vespre, en un acte que serà presentat per Ester Xargay i en què hi haurà la música en directe de la pianista Montse Miàs. També es projectarà la peça Once upon a territory, amb música de Magam i veu de Nerea de Miguel.
