“Hem descobert que moltes dones gitanes van anar a fer les Amèriques”

[Sam García] És una paraula gita­no­ca­ta­lana que fem ser­vir quan una cosa ens agrada molt. Nor­mal­ment amb un men­jar que és molt bo. La vam triar com a nom per a l’asso­ci­ació perquè cre­iem que és una cosa bona.

[Talita Gabarre] Sí, dels gita­nos cata­lans. Hem par­lat amb mol­tes famílies del barri del Raval perquè havíem tro­bat que no hi havia res de la nos­tra història.

[T.G] Pri­mer vam pen­sar de fer un pro­jecte amb nens, però ràpida­ment vam pen­sar en la gent gran, que tenia mol­tes coses per expli­car. El pro­jecte ha des­per­tat molt d’interès entre els gita­nos i poques cases ens han dit que no. Tenim una llista de gent que espera que anem a par­lar amb ells. Hem aple­gat fotos, vídeos, cas­sets...

[S.G.] Dels gita­nos, la majo­ria del que hi ha escrit són coses dolen­tes, decrets de reis que els volen expul­sar perquè diuen que són uns roba­ga­lli­nes. El cert és que nosal­tres sem­pre hem con­vis­cut aquí amb els paios i no hem tin­gut mai cap pro­blema, al con­trari, hem sigut ger­mans i ens hem fet favors. Volíem rei­vin­di­car que fa molts anys que som aquí i que les noves gene­ra­ci­ons puguin veure d’on venim.

[T.G.] Mol­tes coses. Els gita­nos fa més de 300 anys que som al Raval. Hem tro­bat històries des­co­ne­gu­des, com ara que mol­tes dones gita­nes van dei­xar marits i fills aquí i van anar a fer les Amèriques soles amb vint anys. Eren dones valen­tes que mar­xa­ven a tre­ba­llar per poder man­te­nir les seves famílies.

[T.G.] Sí, de fet sem­pre s’ha pen­sat que les dones gita­nes esta­ven reclo­ses a les seves llars, però el cert és que tenien molt de poder din­tre de les famílies. Ara som un grup de dones gita­nes que les volem valo­rar.

[T.G.] Estem fent un arxiu digi­tal on pen­gem tota la infor­mació perquè la gent la vegi. [S.G.] Ens trobàvem que cada cop que es moria un gitano o una gitana gran es per­dia tota la seva història. Ara tre­ba­llem perquè la memòria no es perdi i ho fem de forma molt meti­cu­losa amb l’ajut del CSIC perquè nosal­tres no som inves­ti­ga­dors i n’hem anat apre­nent de mica en mica. Ali­men­tar tot l’arxiu és molta feina i estem amb totes les noies tre­ba­llant per esbri­nar qui surt a cada foto i poder-ho docu­men­tar.

[S.G.] Per nosal­tres les per­so­nes grans són refe­rents que han inten­tat cui­dar la comu­ni­tat i que volen el millor per a nosal­tres. Per això els res­pec­tem al màxim i encara que de vega­des no tin­guem el mateix pen­sa­ment escol­tem els seus con­sells. Amb aquest pro­jecte volem fer un home­natge a la nos­tra gent gran que s’hi ha abo­cat expli­cant-nos les seves històries.

[S.G.] Sí, el dis­tricte ofe­reix uns espais públics i vam pre­sen­tar un pro­jecte per fer el pri­mer eco­mu­seu urbà dels gita­nos de Bar­ce­lona. Hem acon­se­guit un local. Està a sota mateix del Mural de la Rumba Cata­lana que hi ha al car­rer de la Cera. De fet, l’asso­ci­ació va començar amb un pro­jecte de rutes guia­des de la rumba cata­lana.

[S.G.] Sí, nosal­tres a par­tir de la rumba apro­fi­tem per expli­car altres aspec­tes dels gita­nos. Ara des de l’eco­mu­seu ofe­ri­rem tres rutes per par­lar de dife­rents temes de la nos­tra cul­tura. També farem xer­ra­des i ho ambi­en­ta­rem amb fotos i objec­tes antics, pan­ta­lles amb tota la infor­mació que hem aple­gat a la recerca. I hi volem afe­gir un Escape Room sobre els gita­nos i la rumba cata­lana.

[S.G.] Ens han dit que a l’abril ens dona­ran les claus i el local estarà pre­pa­rat per entrar-hi. Fal­ta­ran els con­tin­guts. Al maig ja podria estar a punt.

[T.G.] Ha sigut una injecció d’opti­misme perquè no ens ho esperàvem. [S.G.] Ens diuen que hem fet una bona feina. La veri­tat és que hem tin­gut molta ajuda de gent que ens ha asses­so­rat i sobre­tot la feina de les noies que s’han cre­gut el pro­jecte i s’han apo­de­rat. Ara la idea seria poder repli­car la feina a altres bar­ris i muni­ci­pis amb un lle­gat gitano encara des­co­ne­gut. Volem que a aquest arxiu hi puguin par­ti­ci­par tots els gita­nos cata­lans i donar eines a altres joves que puguin anar ali­men­tant l’arxiu perquè sigui de tots i per par­lar de la cul­tura gitana i tren­car este­re­o­tips nega­tius.