Arts escèniques

Memòria present

No per­dre el ras­tre que els vençuts van dei­xar a la platja d’Arge­lers fa 80 anys, durant la Reti­rada, és el que busca

el mun­tatge d’Aina Huguet Ras­tres Arge­lers , produït pel Maldà i que diven­dres es va veure a la sala La Pla­neta de Girona, inclosa en la gira per les comar­ques giro­ni­nes que ha por­tat l’obra també a la Jon­quera.

Arge­lers, la Jon­quera, llocs comuns d’aquesta memòria sen­si­ble, la de la Guerra Civil, que el text d’Huguet rei­vin­dica en la seva cru­esa i misèria a par­tir de les veus de dues dones, Lola i Maria, que repre­sen­ten, amb el seu tes­ti­moni, el dels més de 100.000 repu­bli­cans espa­nyols enga­bi­ats en el fil­ferro espinós del camp d’Arge­lers. Té una esce­no­gra­fia sòbria però con­tun­dent i refle­xiva, en què la sorra s’ha subs­tituït per molta roba amun­te­gada i escam­pada; una imatge que recorda que el drama d’Arge­lers és ben viu, com ara en els camps de refu­gi­ats siri­ans a Grècia. Amb el relat de la Lola i la Maria s’exem­pli­fi­quen també dos models de dona de la República. La pri­mera, amb un cis­tell; la segona, amb una maleta. La Lola, que no sap de lle­tra, del camp i sense idees polítiques, però que ha fugit per por i amb un marit al front, i la Maria, modista, de ciu­tat, que lle­geix Miguel Hernández i amb un com­pany que la ins­tru­eix en la lluita a través del Bloc Obrer Cam­pe­rol. Diver­ses veus en off com­ple­men­ten els relats vitals de la Lola i la Maria amb els d’altres tes­ti­mo­nis extrets de l’extensa bibli­o­gra­fia sobre l’exili i Arge­lers. I, a la platja, les dues dones, enmig del drama i de l’infern, com­par­ti­ran i s’aju­da­ran tot i la breu escena d’enveja pel tros de pa més gros. Una crida a la soro­ri­tat, con­tra­punt a l’inici de la història, quan dues ger­ma­nes dis­tan­ci­a­des tro­ben el diari de l’àvia Maria.

L’obra des­taca per imat­ges potents com ara la core­o­gra­fia dels parts o tex­tos amb pòsit femi­nista reci­tats a dos veus i amb el picar de mans a l’estil de Rosalía. El text expli­cita la duresa i les con­di­ci­ons infra­hu­ma­nes; el drama hi era i les inter­pre­ta­ci­ons ho subrat­llen. Però perquè també hi és ara en altres “plat­ges”, la memòria és necessària i pro­pos­tes com aquesta hi con­tri­bu­ei­xen.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia