Ahir a El Born Centre de Cultura i Memòria, a Barcelona, eren molts els amics i familiars de Jaume Perich. Companys d’una feina, la d’humorista gràfic, que és molt solitària i que per això crea uns vincles com els que es van manifestar en un esmorzar de forquilla previ a la presentació de l’exposició Perich 1941-1995. Humor amb ulls de gat. Asseguts hi havia Miquel Ferreres, Toni Batllori, Tom, Fer, Ja, José Luis Martín, Mariel, Azagra i Romeu, en esperit perquè es va disculpar per la seva absència. Frases com ara: “Amic, mestre, referent”; “Tenia molta mala llet, ara moltes de les seves coses no es publicarien.” Martín va recordar una de les seves sentències: “L’humorista hi és per lluitar contra l’estupidesa.” Fer va recordar que va ser Perich qui li va fer canviar la signatura de JAF (José Antonio Fernández Fernández) per la de Fer. Ell va ser qui, després del funeral del seu company i després de passar tota una nit dibuixant gats a Llançà, va decidir crear el premi d’humor Gat Perich. Al seu torn, Raquel Perich, la filla del dibuixant, va indicar la complexitat del personatge: “No era fàcil viure amb un geni, cosa que ja deia la meva mare.” I també: “Era un referent i m’agradaria preguntar-li per la situació actual, perquè estic segura que estaria molt trist pel que està passant.” Raquel Perich, que ha estat una impulsora del llegat del seu pare des de la seva mort, va dir també: “Com els gats, tenia dies en què volia parlar molt i d’altres en què es tancava al seu estudi i, si hi entraves, et deia que tanquessis la porta per fora.”

Jan, el net de Perich, que va néixer el mateix any que el seu avi va morir, va explicar que ha conegut bé el seu avi, gràcies a la lectura del seu diari, amb alguns secrets que no va voler revelar.

Com a mestre de cerimònies va actuar Jaume Capdevila, Kap, també humorista gràfic i comissari de l’exposició, que, ja fet el recorregut per la mostra, va dir: “La figura paradigmàtica de Perich serveix de vehicle ideal per fer una mirada panoràmica a la nostra societat a través dels ulls de l’humorista, visualitzant els canvis i els no canvis que s’han viscut a Barcelona, a Catalunya i a Espanya”.

L’exposició pretén “reivindicar el dibuixant, el pensador, el crític i també el crític amb les institucions i l’ofici” mitjançant un recorregut per 150 dels seus dibuixos, a través dels quals descobreix facetes desconegudes.

L’exposició, que és fruit de la col·laboració d’El Born CCM, incorpora, a més, material inèdit, com ara guions, esbossos i altres elements de treball que il·lustren el seu procés creatiu; un exemplar original de la revista amb el seu primer dibuix publicat, abans d’entrar com a redactor a Bruguera, o un guió inèdit de cinema que va escriure amb Francesc Bellmunt i José Luis Guarner.

En l’inici de l’exposició se situa Perich en el context històric de la segona meitat del segle XX a través de la premsa amb el contrapunt irònic de les seves vinyetes sobre els mateixos fets. Tot seguit, es poden contemplar Els perichs d’abans de Perich, amb dibuixos procedents de l’Arxiu Històric de Barcelona d’autors com ara Picarol, Opisso, Mingote, Conti, Chumy Chúmez, Forges, Martinmorales, Oli o Romeu.

Un gran espai amb dibuixos originals de Perich descobreix la seva mirada sobre temes com ara el franquisme, la democràcia, els partits polítics, la televisió, la cultura o els gats, una de les seves passions, que el va portar a situar un gat com a alter ego per fer denúncies en la seva sèrie més famosa, Las Noticias del 5º Canal.

Un apartat està dedicat a la censura, on es reuneixen vinyetes que van ser prohibides o perseguides per les autoritats del moment.

L’últim àmbit dona a conèixer el Perich més enllà de la vinyeta d’humor, aspectes de la seva obra diferents i de les seves facetes com a teòric de l’humor, guionista o cartellista. En aquest espai es poden veure els seus llibres o cobertes de discos, guions i retalls de premsa amb articles i textos, la seva obra audiovisual o clips animats amb els seus dibuixos extrets d’una pel·lícula del 1979, Historias de humor y masacre.