“Cal que ens adonem que el ‘reggaeton’ és la nova música pop”

(K) Jo sí, soc productor, però al grup n’hi ha un que estudia comunicació audiovisual, un altre que fa direcció hotelera, un que és mecànic en un taller de bicicletes... El que hem viscut els últims dos anys ens ha vingut molt de cop, però és el que volíem i no ens queixem. Suposo que a tot artista li agradaria dedicar-se al que fa a temps complet.

(B) La majoria, a l’Escola Pia de Sabadell. I a les places, al carrer. (K) Som sis xavals de la mateixa generació, però cal dir també que som molt diferents. Tots tenim la nostra manera de ser i crear i, per això, en el grup, tothom canta sobre el que li dona la gana amb l’idioma que li dona la gana, que és una de les nostres essències.

(K) Ens surt així, no crec que hi hagi gaire cosa més a explicar. Uns ens hem criat en català, d’altres en castellà, n’hi ha un, fins i tot, que ho ha fet en anglès perquè la seva mare és d’Escòcia i ara estudia als Estats Units... Al grup, per tant, cadascú canta com li és més còmode. Si no ho féssim així, no seria gens natural.

(B) Cada generació té la seva jerga i és absurd esperar que un grup de trap parli el català com el parla, per exemple, un polític o el president. Cantem tal com parlem.

(B) Som incapaços de parlar de coses que no hem viscut. És així de simple. Jo soc del centre i he fet carrer, sí, però no puc amagar que més o menys sempre he viscut bé. (K) La música urbana, a més, no té per què ser tota sobre putes i armes. El que la defineix, bàsicament, és que és una música que ve del carrer. I, evidentment, pots haver crescut al carrer i no haver passat mai droga. Hi ha molta gent, en aquest món, però, volent aparentar allò que no són i que, aleshores, els sents en entrevistes i penses: “Mare meva, quin palomo...”

(K) Es fa difícil dir. Nosaltres ens inspirem de ple en la nostra vida i la nostra manera de pensar, la qual cosa pot fer que gent de la nostra edat, inclús més jove, s’hi senti identificada. (B) I perquè nosaltres també en som, de joves! Cal tenir en compte, a més, que hi ha molts joves que, per timidesa o el que sigui, es guarden dins seu uns sentiments i unes emocions que, després, poden sentir en boca dels grups que els agraden. Jo, de petit, que era molt callat, quan tenia un problema em posava una base de rap i començava a escriure i omplir de lletres el meu mòbil. El rap, per a molts joves, és fonamental per obrir-se i no quedar-se les coses dins. I, com a societat, no ens adonem d’aquesta importància.

(K) Cal que ens adonem que el reggaeton és la nova música pop. Les generacions de l’any de la catapum es resisteixen a adonar-se’n, encara, però, els agradi o no, és així.

(K) Sí, i cada vegada hi ha més gent. Flashy Ice Cream, Santa Salut... S’està generant una escena molt potent. Amb alguns d’ells compartim estudi i creem junts. Cada vegada col·laborem més entre nosaltres i estem més units.

(K) Hi ha un canvi. És més fosc i agressiu, i les cançons són més traperes. És un disc molt més nostre i amb el qual crec que podem guanyar més públic.