Cinema

Els últims paradisos

L’Acadèmia del Cinema Català va retre homenatge ahir a les tretze sales centenàries de Catalunya que encara projecten pel·lícules

Coin­ci­dint amb el Dia Mun­dial del Patri­moni Audi­o­vi­sual, l’Acadèmia del Cinema Català (ACC) va retre home­natge ahir a les tretze sales cen­tenàries repar­ti­des per tot el país que encara estan en actiu, en un acte que va tenir lloc en un d’aquests vene­ra­bles cine­mes, la Sala Mozart de la loca­li­tat mares­menca de Cale­lla. La pre­si­denta de l’ACC, Isona Pas­sola, va lliu­rar pla­ques com­me­mo­ra­ti­ves als res­pon­sa­bles de les tretze sales, acom­pa­nyada pel peri­o­dista Toni Vall, que ha ela­bo­rat un catàleg en for­mat digi­tal, que recull la història d’aquests cine­mes pio­ners. El catàleg es pot des­car­re­gar de manera lliure i gratuïta des del web de l’ Acadèmia del Cinema Català . Els cine­mes home­nat­jats són, a més de la Sala Mozart, el Cen­tre Par­ro­quial d’Argen­tona, el Cinema Bos­que (Bar­ce­lona), el Casal Cam­pro­doní (Cam­pro­don), el Cinema La Calàndria (El Mas­nou), el Tea­tre Mun­dial (La Bis­bal d’Empordà), el Foment Mata­roní (Mataró), el Tea­tre Cinema Com­tal (Ripoll), el Cinema Cata­lu­nya (Ter­rassa), els Cine­mes Impe­rial (Saba­dell), el Casino Prado (Sit­ges), El Retiro (Sit­ges) i el Cinema Cata­lu­nya (Ribes de Fre­ser). L’acte d’ahir, al qual van assis­tir també l’alcal­dessa de Cale­lla, Mont­ser­rat Can­dini, i Arcadi Lluís Salom, exges­tor de la Sala Mozart i net del pri­mer pro­pi­e­tari, es va tan­car amb la col·locació de la placa al cinema cale­llenc, que es diu així des del 1926. Prèvia­ment, però, ja s’hi pro­jec­ta­ven des del 1904 pel·lícules i sar­su­e­les cur­tes, quan el mateix local es conei­xia com el Tea­tre La Constància. El Casal Cam­pro­doní va fer la seva pri­mera sessió de cinema el 1907 i, després d’una tem­po­rada com a caserna de tro­pes fran­quis­tes, l’any 1944 va pas­sar a dir-se Cine Casino. El 1967 el va des­truir un incendi i va can­viar de seu i de nom per recu­pe­rar el nom de Casal Cam­pro­doní, com s’havia dit des del 1883. El Mun­dial de la Bis­bal va ser cons­truït el 1914 per l’empre­sari del suro Robert Mer­ca­der, cinèfil apas­si­o­nat, i després va ser col·lec­ti­vit­zat per la CNT i més tard apro­piat per la Falange. El Bos­que és l’únic cinema cen­te­nari que encara fun­ci­ona a Bar­ce­lona: edi­fi­cat el 1906 en el que real­ment havia estat un bosc, però el 1916 l’edi­fici ori­gi­nal va ser ender­ro­cat. “La façana del nou immo­ble es decorà amb qua­tre caps de Pau Gar­ga­llo repre­sen­tant Picasso, Isi­dre Nonell, Ramon Reventós i l’artista mateix; con­junt escultòric que passà poste­ri­or­ment a enno­blir el fron­tis­pici de l’actual Bos­que”, recorda Toni Vall en el catàleg. Tots aquests cine­mes tenen tra­jectòries tan llar­gues com interes­sants, en paral·lel als can­vis soci­als i cul­tu­rals de l’últim segle. Són història viva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia