El foraster sard

Imagineu-vos un monologuista ambulant que recorre tot de poblets d’un país, però no amb l’objectiu de mostrar als televidents el paisatge estrictament humà, sinó el paisatge humà i lingüístic. Com faria el foraster, si pensem en TV3, però que en aquest cas dorm a la mateixa furgoneta en la qual viatja, que arriba a Càller per sentir-hi sard al carrer i a les botigues, per conèixer-hi i sentir parlar els estudiants a la universitat i per cantar Su palu (L’estaca), en català i en sard, una nit a la platja del Pouet.

Un foraster músic, guanyador del Mou-te 2010 de Sant Cugat del Vallès. Un foraster especialitzat en tecnologies de la traducció, que fins fa quatre dies era professor del postgrau de correcció i assessorament lingüístic de la Universitat Autònoma de Barcelona. El monologuista foraster és català i porta un llaç groc a la samarreta. Es diu Adrià Martín. La seva veu en off acompanya els sis capítols d’Adrià, beni cun me! (Adrià, vine amb mi!), produït per EjaTV i Terra de Punt.

El diumenge 3 de gener al matí es va estrenar a la RAI3 Sardenya el primer dels sis programes. Tots es van enregistrar l’estiu del 2019. És per això que ningú no porta mascareta. Martín se’n va a Càller en el primer capítol per sentir-hi el sard, que es conserva en família, sobretot a pagès, i que l’arraconament secular l’ha fet caure en desgràcia, seguint les informacions del Diccionari de les llengües d’Europa, d’Enciclopèdia Catalana.

És cert que el sard s’utilitza de manera discreta a l’escola i a la premsa, però també ho és que es troba en procés de substitució a favor de l’italià.

En els altres capítols Martín descobreix el patrimoni lingüístic de l’illa: el gal·lurès (parlat a l’extrem nord-oriental de l’illa de Sardenya), el sasserès (parlat a l’extrem nord-occidental), el lígur (parlat en dos enclavaments de la província de Càller) i, per descomptat, el català de l’Alguer, és a dir, l’alguerès, que és ple de sardismes: babai és oncle, cavidanni és setembre, ebba és egua, tiribriqui és llagosta...

Adrià Martín (Adrià Mor en el terreny artístic) afirma que els seus projectes sempre van lligats a la defensa de les llengües minoritzades. Lo somrís de la magrana és el títol d’un treball autoeditat de sis cançons (són sis els capítols televisius) en què se senten llengües dels Països Catalans i de Sardenya. Aquestes peces formen la banda sonora d’Adrià, beni cun me i es poden descarregar gratuïtament del web adriamusic.cat.

Ja ho va escriure Josep Pla: Càller és una ciutat blanca, assolellada, enlluernadora, “una ciutat per passar-hi tots els hiverns que a un home li queden de vida”. I per parar-hi l’orella.