Amb ulls d’adolescent
‘Prohibit néixer’, de Trevor Noah, ‘No podria ser més feliç’, de Josep Escarré, i ‘Només vull ser jo mateix’, de Rodolfo del Hoyo, tres obres punyents per a joves
Una de les característiques de les novel·les de literatura juvenil, quan van més enllà de l’entreteniment, és parlar de temes conflictius en les edats dels lectors a qui van dirigides. Temes que sovint no queden encapsulats en edats joves, sinó que també afecten o poden interessar lectors adults.
Trevor Noah és una estrella de la televisió als Estat Units, fent sàtira política. Va néixer a Johannesburg el 1984, fill de pare blanc i mare negra. Això durant l’apartheid, quan “un dels pitjors crims que es podien cometre era mantenir relacions sexuals interracials”. Els problemes derivats de ser un mestís en aquella societat són el nucli del primer llibre que ha publicat, la novel·la autobiogràfica Prohibit néixer, traduïda per Núria Artigas per a Edicions de 1984.
Noah té una gran habilitat per descriure al llarg de 335 pàgines les absurditats d’un règim de segregació racial com el que hi va haver a Sud-àfrica durant 42 anys. I ho fa amb un sentit de l’humor intel·ligent i efectiu, com ara quan parla de la religió, un altre dels temes de pes de la novel·la: “Si ets nadiu d’Amèrica del Nord i reses als llops, ets un salvatge. Si ets africà i reses als avantpassats, ets un primitiu. Però quan els blancs resen a un paio que converteix l’aigua en vi, bé, això és sentit comú.”
Amb el premi d’Altea
El periodista i traductor Josep Escarré (Valls, 1963) va guanyar el premi d’Altea amb No podria ser més feliç, publicat per l’editorial Aila.
La novel·la està protagonitzada pel Marc, de 16 anys, que veu com la seva vida plàcida es veu alterada quan els seus pares se separen i, encara pitjor, no li volen explicar el motiu: l’homosexualitat del pare. Per tant, Escarré afronta un doble tema de fons. I ho fa en una obra breu escrita en primera persona, molt dialogada, dividida en dues parts, el 1985 i el 2005, i amb fotografies que il·lustren cada capítol. “No és una obra autobiogràfica, però sí que beu de persones i situacions reals que he conegut”, explica l’autor. Ell també es fa seu el títol per un doble motiu: pel premi rebut i perquè ha “tornat a escriure després de dedicar molts anys al periodisme i la traducció”. Tot i que havia escrit molts contes que, en molts casos, van ser premiats.
En format de ‘thriller’
Rodolfo del Hoyo, nascut a Barcelona el 1953, però fill i veí de Santa Coloma de Gramenet, té un llarg recorregut com a poeta i com a narrador per a adults i, especialment, per a nens i joves.
Ara presenta Només vull ser jo mateix, publicat per Animallibres. Una novel·la breu amb un tema que ja ha tocat en altres llibres: el robatori de nadons. I per què, aquest interès? “Sospito que potser vaig ser un nadó robat. Mai no he sabut la veritat, però sí que els pares van haver de pagar alguna cosa perquè al registre constava amb un altre nom. A l’acta de naixement, el meu nom està escrit damunt d’unes lletres esborrades fins a fer malbé el paper. El robatori de nadons durant el franquisme i fins mitjans dels noranta és una tragèdia que afecta més de 300.000 famílies”, afirma.
L’obra toca altres temes: “La recerca de la identitat, que és essencial en l’evolució dels adolescents, encara més quan saps que has estat adoptat de manera il·legal i aquesta recerca dels orígens es converteix en una obsessió. I també parlo de les relacions familiars i afectives, l’homosexualitat durant la dictadura feixista, el paper de l’art i la literatura en la realització personal i la vida als barris obrers ”, explica Del Hoyo.
L’obra, amb to de thriller, comença amb la descripció de la pallissa que el Pau rep per part d’uns encaputxats. Entre altres coses, li prenen uns documents, que lluitarà per recuperar perquè són vitals per trobar els seus orígens. “És important que hi hagi tensió narrativa i ritme, que el lector es faci preguntes, perquè la vida és plena d’incògnites, contradiccions, dubtes, decisions... I la literatura ho ha de reflectir”, conclou.