Amb ganes de llibres i de vida
El comportament social va ser exemplarment cívic pel que fa a les cues i a mantenir les mesures de seguretat previstes a tot el territori
Les vendes de llibres han superat les expectatives del sector, amb un milió d’exemplars
A la zona perimetrada del passeig de Gràcia, una de les onze habilitades pel Gremi de Llibreteres de Catalunya, cap a les dotze del migdia va sortir volant el tendal d’una de les parades de llibres. Ningú va prendre mal. No bufava vent, un airet lleu i prou, però la imatge va ser molt metafòrica: ens cal ben poca cosa per enlairar-nos. Encara menys, després d’un any com el que hem passat. Com va comentar Joan Sala, editor de Comanegra, “hi ha ganes de llibres, de vida”. “La gent necessitava sortir i s’està notant la feina que fem des dels gremis, ja fa anys, per posar el llibre en l’imaginari col·lectiu”, hi va afegir.
La jornada d’ahir va ser plàcida en molts sentits. El sol, dominant un cel blau sense cap núvol, i la temperatura plenament primaveral van ser determinants a l’hora d’empènyer la gent a voltar per les parades de llibres.
Va quedar demostrat que, per àmplia majoria, hem après a fer cues, a ser responsables i allò que en diuen civilitzats. L’ordre va imperar. I això que en alguns moments les cues eren molt llargues i a ple sol. Per accedir als espais previstos i, de tant en tant, per aconseguir la signatura d’algun autor.
Fora dels espais limitats per les tanques, també hi havia molta gent, més i tot, variable segons la zona. I també aquí es notava aquest comportament cívic: ningú feia un Bosé, és a dir, tothom duia la mascareta posada i, només puntualment, es veia algú que la duia per sota del nas.
Per posar alguns exemples, a la plaça Universitat hi havia gent tafanejant, però sense aglomeracions.
La terrassa del popular bar Estudiantil era plena, això sí. Cap usuari semblava estudiar des de feia força anys. I és que la vida que esmentava Sala també està formada per petits plaers com un vermut asseguts en una terrassa en un dia com el d’ahir. Amb llibres i roses entre gots i olives damunt les taules.
Al passeig de Lluís Companys, el tram entre l’Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella, en ser més ampli, la sensació de calma era més elevada. Semblava un diumenge d’agost, tot i la gent que es desplaçava entre les parades i la que feia cua per entrar. La fressa de la ciutat quedava agradablement esmorteïda. Fins al punt que tot de parelles i petits grups de gent jove voltaven per l’entorn com si fos l’hora del passeig d’un festiu. D’un dels de calendari, perquè és sabut que la diada de Sant Jordi és, més que festiu, una gran festa. Quan les pandèmies ho permeten, és clar.
Per a espai bucòlic, però, el que van muntar els nou membres de l’associació Llibrelocal.cat, a l’antiga Fàbrica Lehmann, al carrer Consell de Cent. Si el pati interior ja té un atractiu decadent, amb les llambordes desgastades, les parets escrostonades, les plantes esgrogueïdes i l’alta xemeneia de maó vist com a testimoni del passat industrial, encara resultava més atmosfèricament plaent amb la parada de llibres instal·lada al centre, envoltada de botiguetes d’aliments fumats, tallers d’enquadernació, jardineria... Un veritable recés de pau.
Tot estava en sintonia amb els postulats d’aquest grup d’editors. I no hi havia gaires mesures ostentoses, però de totes maneres tothom es comportava mantenint les distàncies i un (gairebé) silenci reverencial.
Força mobilitat aparent
A la zona del centre de la ciutat, tot i que el que es preveia era que hi accedissin veïns, perquè hi viuen o hi treballen, el cert és que hi havia molta gent que potser venia de més lluny. De fora de la comarca, comptem que no. Aquesta circumstància no es va donar tant en els espais de les Corts, Sarrià, Sant Andreu i Poblenou, on l’assistència va ser predominantment local i els espais van estar menys transitats que al centre.
La valoració experta
La Cambra del Llibre de Catalunya, integrada pel Gremi de Llibreters, el Gremi d’Editors, l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, el Gremi de Distribuïdors i el Gremi de la Indústria i la Comunicació Gràfica, ahir al vespre va fer el tradicional balanç en què, per sorpresa, va incloure la llista dels més venuts que en teoria no havien de poder fer de manera fiable. En qualsevol cas, el balanç va ser positiu, tant pel que fa a la participació ciutadana com a les xifres de vendes.
Van catalogar la diada com “una de les més esperades dels últims anys” i van voler “agrair a la ciutadania la resposta i el suport a la cultura i al llibre i la seva responsabilitat davant les mesures sanitàries per la Covid-19”.
Pel que fa a les vendes, segons el Gremi de Llibreters, han estat millors del que s’esperava, situant-se al voltant del 75% de les que es van generar l’any 2019, encara sense pandèmia. Tot i que les xifres definitives no es coneixeran fins la setmana vinent, després de consolidar les dades completes de tota la setmana, ja es pot dir que s’ha superat el milió de llibres venuts.
Segons el comunicat, la d’ahir, “va ser una jornada ordenada i segura”. A diverses ciutats de Catalunya, moltes llibreries van habilitar des de dimecres una parada al carrer, la qual cosa va ajudar a esponjar la compra de llibres i va evitar aglomeracions.
També van fer un balanç positiu dels onze espais perimetrats a la ciutat de Barcelona amb signatures i parades de llibres i de roses. L’any vinent, tornem-hi!
LES XIFRES
Les roses i la Rambla de Barcelona
Comparat amb altres diades de Sant Jordi, ahir potser es van veure menys roses a les mans de dones (i d’algun home) de totes les edats pels carrers de Barcelona.
Ja ho va anunciar fa pocs dies Joan Guillén, president del Gremi de Floristes, que hi hauria menys roses que altres anys. El fet que no fos permès que ningú en pogués vendre, al marge dels floristes, com ara els habituals adolescents intentant guanyar alguns euros per al viatge de final de curs, també hi va influir, segurament.
A la Rambla, les parades de flors tenien més cua que molts autors que volien signar llibres als espais habilitats per fer-ho. Com tot el dia, unes cues ordenades i pacients. Hi va haver casos de joves romàntics que van haver de voltar molt per aconseguir la preceptiva rosa per a la parella. Hi ha tradicions innòcues, simpàtiques i belles com aquesta que han arrelat a molta fondària.
La Rambla, per cert, tot i no tenir parades de llibres i autors signant –tret de l’espai de la plaça Reial– s’acostava moderadament a la densitat prepandèmica. Això sí, amb una majoria de producte local, com a les terrasses de la plaça Reial, plenes de converses en català.
