‘Thriller’ a un pam d’escenari

Que representi una obra de Javier Daulte hauria de ser motiu suficient per anar a veure aquesta peça intrigant a La Gleva. El dramaturg argentí de 4D òptic però també de Com pot ser que t’estimi tant va ser el director artístic de La Villarroel. Ara, a La carnicera planteja una situació estranya, de ciència-ficció i amb pensament conspiranoic. Una bogeria que va agafant temperatura a mesura que es van produint els girs. Ningú és ben bé el que sembla, al principi.

La carnissera és un personatge molt manipulable. Al costat de la seva simplicitat i de confiar en tothom, apareix un jove rider i dos investigadors que estan resseguint una pista d’un terrorista que amenaça de provocar una ràtzia entre tots els carnívors. En nom de la seguretat, als dos agents se’ls concedeix el dret absolut a actuar impunement. Com amb l’actual epidèmia, la por a un enemic quasi invisible fa trontollar els mínims drets humans.

La reacció del nou virus converteix els carnívors en una mena de zombis vivents que multipliquen la inseguretat arreu. L’escena no arriba als Incurables de Pere Faura ni a l’Íncubo (2011) d’Alex Mañas, però hi flirteja. En realitat, el que atrapa l’espectador (més enllà de codis secrets i proves científiques) són els girs intrigants de l’obra. Daulte demostra que es pot traslladar la tensió al teatre, sense la necessitat dels efectes especials de la tele. El primer pla hi és. Una altra cosa és que els actors se sentin còmodes en aquest rol d’una veritat massa ficcional. Està demostrat que el terror té més bona entrada al teatre si és amb una dosi d’humor, que permet un cert distanciament actoral com en el grand guignol de La monja enterrada en vida.