Crítica
teatre visual
Somnis plaents
Comicitat surrealista per construir aquest personatge insòlit que es desviu per robar el que sigui als altres. Aurélia Thierrée interpreta aquesta cleptòmana, que cau simpàtica en un país que celebra la picaresca còmplice. El mèrit del muntatge és sorprendre amb un dispositiu que trenca els límits de la realitat amb la imaginació, com si fos un somni plaent.
El trajecte del personatge és molt curt. És una Diògenes de tresors materials, però ha decebut les persones que han confiat en ella. És només una picada d’ullet a la consciència, perquè no vol abordar la profunditat de la seva negror. En aquest sentit, les obres del seu germà James (La veillée des abysses, Raoul al TNC; i, al TNT, Tabac rouge) graten en la contradicció humana, són menys plaents i, per aquest mateix motiu, més reveladores.
Bells & Spells sorprèn amb l’equívoc i el repeteix quasi desvelant el truc de cada efecte òptic. Ensenya la seva artesania i això li dona més valor i complicitat amb el públic. Hi ha accions increïbles, com els canvis de vestuari pràcticament a la vista, que demostren molta tècnica.Els Thierrée són nets de Charles Chaplin. I la seva comicitat, entre el riure de la patacada i el de la sorpresa visual, beu de la tendresa de Charlot. L’ADN no enganya.