Viatjar a Terra Santa potser requereix a hores d’ara alguna cosa més que la fe. Segons com, s’acosta més a una aventura d’alt risc, o a una exploració en viu de geopolítica mundial, o més aviat ha acabat sent la constatació que la fe ja no es respecta ni als llibres, o com ho diu el periodista i corresponsal de guerra Plàcid Garcia-Planas en el relat que encapçala el llibre de fotografies de Jordi Puig Retrat de Jerusalem, “viatjar a Terra Santa és sentir com es buida de cristians el Nou Testament i també el Vell”. És una advertència que convé tenir en compte per no entrar en aquest llibre amb la mantellina posada i el rosari als dits, perquè el que posa al descobert Jordi Puig en les seves imatges i Garcia-Planas en el seu text és la complexitat humana, religiosa i històrica d’aquesta regió estimada per Déu i torturada als mapes a cops de pedra i de míssils teledirigits.

Retrat de Jerusalem neix d’un viatge que Jordi Puig va fer a Terra Santa el desembre del 2019, per Tots Sants, engrescat pel gironí Pere Codina, un pelegrí veterà, durant el qual va quedar fascinat per l’aclaparadora densitat de vida, colors i sensibilitats que hi conviuen, amb una lògica més tridimensional que monolítica: el pa àzim a tocar del taulell amb el ka’ak palestí; la basílica del Sant Sepulcre (de la qual té la clau una família musulmana) i l’Esplanada de les Mesquites; els tirabuixons dels jueus ortodoxos i la barba prescriptiva dels islamistes radicals. I enmig d’ells, els turistes vinguts de tot el món, amb la seva roba occidental, la genuflexió a punt i l’avidesa als ulls, encara que, com diu Garcia-Planas, molts prefereixen passar el dia al parc temàtic d’Eilat, “el Benidorm israelià”, i deixar-se caure pel King Salomon Splash, en lloc de desplaçar-se a les autèntiques mines del rei Salomó, a tan sols 15 quilòmetres, “perquè no hi ha ni salt d’aigua ni patates fregides”. Jerusalem ha entrat també en l’apoteosi fordista, però encara és possible anar-hi atent al seu “mosaic desendreçat de capes i capes de cultures, formes de vida, conflictes, passions, esperances i maneres diverses d’entendre el món i la divinitat”, com diu el fotògraf, que hi ha trobat “una font inesgotable de pessics visuals”, i a vegades, d’autèntics cops de puny. El llibre, editat per Úrsula Llibres, no defraudarà els que hi busquin la guia pessebrística (el Mur de les Lamentacions, la Via Dolorosa, l’hort de Getsemaní, el Sant Sepulcre, Natzaret, Betlem i el Jordà), però potser ajudarà a entrar-hi amb els ulls més oberts.