Més enllà d’un petó

Amb el rerefons dels anys de la contracultura i els Beatles vestits amb uniformes de coloraines interpretant el famós Sgt. Pepper’s Lonely Hearts Club Band, Tessa Hadley situa la seva tercera novel·la Amor lliure en el Londres bullent de la psicodèlia i la revolució sexual. Ella era només una nena que iniciava l’adolescència quan va viure la transformació, que és el punt de conflicte de la seva novel·la, que han publicat Edicions de 1984 i Sexto Piso. La versió catalana ha estat a càrrec de la poeta Núria Busquet.

Al Londres del 1967, una atractiva mestressa de casa d’uns quaranta anys, la Phyllis, casada amb en Roger, que té una feina estable al Ministeri d’Afers Estrangers i és mare de dos fills, se sent una nit atreta per un jove convidat, fill d’uns vells amics, del qual acabarà rebent un petó i prenent una decisió que ningú espera. El xoc que suposa a la seva vida alterarà el seu modus vivendi i convertirà en gairebé traumàtica una relació contrària als cànons d’edat que imperen en els contactes entre els dos sexes, i encara més aleshores. Ens ho va explicar al pis on té la seu l’exquisida Llibreria Finestres, que no s’han de perdre si tenen l’oportunitat de passar a visitar-la.

Hadley contextualitza la situació del 1967. Ella era una nena, però encara manté records nítids d’una època diferent, sobretot els vinculats a les sensacions, les olors a sàndal o les converses que sentia als seus progenitors. Més tard seria conscient d’uns anys que van suposar una revolució en els costums mentre el món rebentava: “En aquests anys es va produir la revolució sexual, que va suposar molt, especialment per als homes –matisa–. Va ser una revolució que emfatitzava que es podien desmuntar idees fins llavors molt ben enteses, com ara que estava bé ser bo. Totes les revolucions són problemàtiques i, en aquest cas, la dels anys seixanta i setanta, no estic dient que impliqués provocar un món millor, però sí que va suposar un trasbals important”. Sobre les lectures esbiaixades del moment, Hadley reconeix que es va adonar que “hi havia dones valentes i que no tenien cap por amb la seva sexualitat, a més que van arribar els mètodes anticonceptius, que van acabar beneficiant més els homes”. Discreta i tímida, però sense obviar cap dels arguments que l’han empès cap a Amor lliure, Hadley conclou: “Quan penso en la meva mare, quan tenia uns trenta anys, m’adono que tenia una nova pressió, perquè, sent com era força atractiva, havia de tenir la casa a punt, els nens cuidats i el menjar a la taula, com sempre, i, alhora, havia de mostrar-se sexy i atractiva”. Més que realisme!