El Mot debat on és el centre del món
Girona pren el relleu d’Olot amb converses amb Xuan Bello, Olga Novo, Fernanda Melchor i Brenda Navarro
L’epicentre del festival literari Mot es va desplaçar des d’ahir d’Olot a Girona, on, fins demà, tindran lloc les converses que han d’acabar de vestir aquesta edició centrada en la ruralitat. El tret de sortida el van donar els poetes Xuan Bello i Olga Novo –ella en format virtual–, conduïts per la periodista d’El Punt Avui Eva Vàzquez, per parlar sobre On és el centre del món?
Ella gallega i ell asturià, que escriuen en les seves respectives llengües maternes, van defensar que el centre del món depèn de cadascú, que tot pot girar al voltant d’un centre on arrelem i des d’on dialoguem amb el món sencer. Com va començar dient Xuan Bello: “Jo em limito a descriure el que conec i veig quotidianament, des del pagès amb les vaques fins al veí que cada dia cuida les seves gallines. I és que cadascú és d’un lloc i un temps.” Per la seva banda, Novo va reconèixer que el lloc i la llengua escollits són importants: “El gallec és una llengua minoritzada, no minoritària com es diu. Des de la marginalitat sabem que tindríem més altaveu si ho féssim amb la llengua castellana. A més d’una posició política, és una opció d’autenticitat, escriure en gallec, com és el meu cas.”
A continuació, al mateix escenari de la biblioteca Carles Rahola, ple a vessar, van prendre el relleu al mateix escenari Fernanda Melchor i Brenda Navarro per preguntar-se un tema de revisionisme històric tan popular com qüestionar-se si Eren bruixes? La primera, autora d’una novel·la en què l’assassí comet un crim perquè segons diu la víctima “era bruixa”; mentre que la segona tracta sobre les formes tradicionals de violència que conviuen amb les noves i condicionen brutalment la vida de les dones mexicanes.
Avui serà el torn d’Anna Ballbona, Ramon Mas i Adolf Beltran amb la conversa El bosc i el polígon, i de Teresa Ibars, María Sánchez i Rosa Cerarols, que parlaran sobre Heretar la terra.