La ‘postfolclòrica’
La cantant Maria Peláe concilia tradició i modernitat a ‘La Folcrónica’, que presenta a quatre ciutats catalanes
A Maria Peláe (Màlaga, 1990) li agrada tenir cura de tots els detalls de la seva carrera. Un bon exemple és la foto que il·lustra la portada del seu segon disc –i també aquest article–, La Folcrónica, en la qual apareix amb els peus en remull i un vell diari a la mà. No és un diari qualsevol: és un rotatiu català del 23 d’octubre del 1936, “el dia que va néixer la meva àvia, en plena guerra”, explica ella. També subratlla el simbolisme del conjunt de la imatge: els peus cansats d’una artista que no ha parat mai, ni tan sols en els pitjors moments de la pandèmia. “Vam agafar la guitarra i vam continuar tocant, perquè els músics sempre estem a la corda fluixa”, afirma aquesta artista de llarg recorregut, que els últims mesos ha adquirit popularitat com a concursant del programa Tu cara me suena. Paral·lelament, María Peláe ha donat forma al seu segon disc, La Folcrónica , un treball sorprenent que concilia la tradició del flamenc i la copla amb la modernitat de les programacions electròniques. Ara el presenta en directe a quatre localitats catalanes: avui actuarà al Teatre Municipal El Jardí de Figueres (20 h) i demà, al Centre Cultural de la Llagosta amb les entrades exhaurides. Divendres vinent oferirà un concert al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat, dins del festival Barnasants , i el dissabte 7 de maig, al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet, també amb totes les localitats ocupades a hores d’ara.
La seva visió respectuosa però renovadora de la tradició (“A guitarra i veu, el que queda és un tanguillo de Cadis”) fa recordar Martirio, a la qual reconeix com a “mestra i un referent grandíssim”, tot i que la comparen més sovint amb Lola Flores. Amb les dues hi comparteix, això sí, un sentit de l’humor molt peculiar en algunes cançons i videoclips. Ella mateixa destaca l’excepció evident de Que vengan a por mí, on canta sense cap ironia: “Que vengan a por mí/ Apunten mi nombre, soy la primera de su lista/ La cara roja, el nudo en esta voz, pañuelo lila/ Que el odio atrae al odio, solo el amor cura la herida”.
La seva parella, Alba Reig (Sweet California), és també la coautora i coproductora de La Folcrónica. “Ella sap molt bé com mesclar els dos mons en què em moc, intentant explicar el que passa avui en dia com ho faria una folclòrica d’abans”, diu.
