L’ull per al detall

Edicions de 1984 presenta Turons de Wessex, antologia de l’influent escriptor britànic Thomas Hardy, a càrrec de Marcel Riera, que acaba de publicar, així mateix, Laietània, 45è premi Marià Manent, editat per Cossetània.

Novel·lista de gran prestigi i referència per a molts escriptors contemporanis, Hardy va tenir una vida llarga, en què va conèixer des dels horrors de la guerra fins a la felicitat de l’alosa, que canta en alguns dels poemes. La indiferència de l’home urbà vuitcentista va ser un dels temes de la seva obra narrativa davant la mirada dels pagesos i la natura. Arquitecte i pare de personatges que vivien conflictes interns deguts a forces antagòniques, Hardy és un clàssic perquè la seva obra és viva i oberta. Abandonaria la narrativa, amb obres tan importants com Jude l’obscur, per centrar-se en la poesia.

Està molt bé disposar d’aquesta àmplia antologia, en una bella edició bilingüe i amb un assaig introductori de Jordi Julià, perquè sintetitza exemplarment les intencions de Hardy: “El crític i poeta nord-americà Yvor Winters veia Hardy com «un ingenu, un primitiu, però algú de geni remarcable» que no sempre havia escrit bons poemes, però deia d’ell que «tenia el millor ull per al detall natural de tota la poesia anglesa». I, certament, la percepció de la natura, en tots els seus aspectes i les seves complexitats, es converteix en punt de partida de bona part de les seves composicions en vers: un ocell, una daina, una bardissa, un paisatge, un núvol o un astre són elements habituals en els seus versos. Però la natura de Hardy ja és molt humanitzada, és a dir, envoltada de tanques, camins, cases, fites, pals, carros, en definitiva, ocupada per la cultura humana. Hardy s’adona de la natura que l’envolta –ell que vivia al camp– i sembla que busqui presentar la gent com una espècie intrusa enmig de l’harmonia (bucòlica i cruel) d’aquest cosmos, la qual ha perdut qualsevol capacitat per relacionar-s’hi i comprendre’l.” Julià insisteix a dir que els poemes de Hardy contenen moltes preguntes sense resposta. Turons de Wessex ens pot servir, també, per contestar-les enmig del magma de monòlegs i de presències, que són també formes del mirall.