Fum blanc, ràfegues de llum i soroll de motos de gran cilindrada van precedir, a les 21.40 h de la nit d’ahir, els primers compassos de reggaeton de Saoko, el tema que obre el darrer disc de Rosalía i la gira Motomami World Tour. El llistó va començar ben amunt: va ser triomfal l’entrada a l’escenari de Rosalía i els ballarins, com si fossin un estol de felins robotitzats, amb cascos amb llums de neó, entre els crits dels fans i milers de mòbils enregistrant-los. El deliri va arribar en el minut u. El llistó va quedar allà amunt, instal·lat, i hi va continuar amb Candy, corejada ja per tot el públic, amb la cantant vestida de cuir vermell i vuit ballarins, tots homes, vestits de negre i evolucionant al seu ritme. Després van sonar Bizcochito i La fama, de Motomami. Els primers temes del concert del Palau Sant Jordi, que es repetirà avui, van marcar la pauta del que seria tota la vetllada: una integral de l’àlbum Motomami, sense deixar ni una sola cançó al carregador. No hi faltava res: les llums, el so poderós, el vestuari, dues pantalles enormes que permetien seguir al detall la cantant (un càmera voltava tota l’estona per l’escenari)... I el públic cridant, gravant o, si ho permetia la cançó, cantant. Tots els elements encaixaven a la perfecció en la litúrgia d’aquest gran circ que són els macroconcerts de les estrelles del pop. Però aquesta diva és de Sant Esteve Sesrovires i es va formar al Taller de Músics. El deliri va continuar quan va saludar i va donar les gràcies en català al públic per haver omplert el Sant Jordi, es va mostrar molt contenta de cantar a la seva gent i va dir que als escenaris és on se sent més feliç, però que el d’aquí és el més especial. A continuació, va interpretar només amb la guitarra el primer tema de la nit que no pertanyia a Motomami, Dolerme.