Un crani de primera
Els arqueòlegs descobreixen fragments d’un crani de neandertal a l’Abric Romaní, la primera resta humana després de 40 anys d’excavacions
La descoberta situa el jaciment a la primera divisió europea
No podia estar més emocionat. Eudald Carbonell, un dels codirectors del jaciment Abric Romaní, ha qualificat d’“històrica” l’última troballa feta per l’equip d’arqueòlegs, anunciada enmig d’una expectació mediàtica. I no és per menys, després de 40 anys de recerca continuada, els arqueòlegs de l’IPHES han pogut desenterrar la primera resta humana, concretament són fragments parcials d’un crani de neandertal de 60.000 anys d’antiguitat.
“Hem trobat unes restes cranials, bocins d’os, no hi ha més; no hi ha cap tresor ni cap joia ni res espectacular, però en realitat ho és molt d’espectacular”, afirmava l’antropòleg i catedràtic de prehistòria. Les restes que han aparegut són fragments dels ossos parietal, temporal i zigomàtic. “Possiblement els temporals son els que tenen més informació de tipus mecànic i de llenguatge”, ha detallat, tot afegint que també s’ha preservat un conductor auditiu “trencat”, no se sap per què.
L’anomenada enginyeria inversa serà una de les metodologies que permetrà aportar llum i contextualitzar les restes, amb estudis d’ADN o proteïnes, entre d’altres. També obrirà noves hipòtesis, com ara conèixer com i per què aquestes restes van ser dipositades aquí. Carbonell també s’ha preguntat sobre els sentiments d’aquest grup de neandertals d’entre 6 i 12 persones que van ocupar la zona fa 60.000 anys i les motivacions de deixar aquestes restes aquí, “trencades”. També confien determinar en els pròxims mesos si son d’home, dona o d’una criatura. Preguntes que encara no tenen resposta però que ajudaran a comprendre encara millor com vivien en aquell moment de la història. “Esperem que no siguin les últimes, sinó les primeres”, apuntava amb il·lusió, tot admetent que “és una caixa de pandora” que donarà molta informació en un futur.
Restes inesperades
Palmira Saladié, codirectora del jaciment ha explicat somrient també davant dels mitjans de comunicació que van ser uns estudiants de predoctorals qui van trobar les restes. “Jo no hi era però me van enviar les fotos” perquè ja van intuir que eren especials. La investigadora ha explicat que van tardar dos dies a confirmar-ho. I ha confessat que ha sigut del tot “inesperada” i “de les que fan més il·lusió”. I és que, segons ha dit, en aquesta campanya s’havien reduït les expectatives de trobar restes òssies, després de constatar que en un forat, on hi havia dipositades moltes esperances, finalment no hi va aparèixer res. La possibilitat de trobar una dent de llet era un altre somni de l’equip, però la realitat ho ha superat tot.
Un jaciment ‘clau’
Robert Sala, investigador de l’IPHES-Cerca/URV i codirector de les excavacions, recordava com el 1983 un jove Eudald Carbonell i ell mateix van tenir la “gosadia” de tornar a excavar un jaciment emblemàtic del noucentisme català. Reprenien així la feina iniciada el 1909 per Amador Romaní i Lluís Maria Vidal, al capdavant de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), a la cinglera del Capelló. Durant l’acte, tant Sala com Carbonell han posat en valor la feina de tots els investigadors i ha reclamat unes millors condicions laborals per tots ells. Sala també ha dit que aquest jaciment ha estat “molt important” per l’IPHES i que espera que la troballa contribueixi a reforçar encara més aquesta institució.
Declaració de BCIN
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha felicitat tot l’equip en nom del Govern per aquesta gran troballa, “la cirereta per als 40 anys d’aniversari” ha dit, i per una “investigació modèlica” a Catalunya. Garriga ha expressat el compromís de seguir donant suport als treballs i ha anunciat que aquest any Abric Romaní i la cinglera seran declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). I en relació a un possible futur museu, la titular de Cultura no ha concretat res però s’ha compromès a estudiar un nou projecte que “redimensiona” el que ja s’havia elaborat inicialment.
