Christopher Durang va atrevir-se a traslladar els personatges perdedors de la Rússia de finals del segle XX de Txèkhov a l’Oest americà del segle XXI en l’obra de teatre La meravellosa família Hardwicke (Tony a la millor obra, el 2013). El director David Selvas ha ideat un artefacte surrealista que permet sintonitzar la sensació de desesperança de Vanya (Albert Ribalta) i Sonia (Carme Pla), l’engany de la fama capriciosa de Masha (Marta Pérez) i Spike (Alejandro Bordanove) amb la ingenuïtat de Nina (Paula Jornet) i les revelacions d’humor argentí de Cassandra (Lide Uranga). L’obra, produïda per Bitò, La Brutal i T de Teatre) fa temporada a La Villarroel fins al 30 d’octubre.

En la peripècia escrita per Durang es repesquen cites de Txèkhov i s’intueixen personatges i títols com ara les referències a L’hort dels cirerers o les ganes de Nina (de La gavina) d’anomenar Vània oncle. L’autor imagina la incertesa en una casa on dos germans s’han quedat a cuidar dels pares (que tant estimaven Txèkhov que van batejar els fills amb noms d’obres del dramaturg). La situació arrenca quan la germana que ha triomfat al cinema (i que cobria totes les despeses familiars) planteja vendre’s la casa. La situació sembla irreversible. La degradació es completa. L’obra ficciona el comportament d’uns personatges més egoistes que els de Txèkhov. Ja no pensen en la societat del futur.

La comèdia absurda va guanyant espai a la desesperació, que es va esvaint. La boira a Texas no deu ser tant immòbil com la neu perenne de la tundra de Txèkhov. Ha hagut de ser un nord-americà qui avali el rus Txèkhov com un autor de comèdies, com ell reivindicava per correpsondència al director Stanislavsky.