El 26 de maig del 1927 l’enginyer José Fernández-España va morir en caure per un barranc d’A Bouciña Redonda, al municipi de Riós (Ourense), mentre treballava en l’estudi del traçat de la variant sud del ferrocarril Puebla de Sanabria-Ourense. El revolt s’ha popularitzat com la Curva España, que és precisament el títol que la companyia Chévere ha triat per a un muntatge en què barreja teatre documental i ficció i que se serveix d’aquest fet històric en provar de raonar la construcció centralista de l’Estat espanyol. L’obra s’estrena avui i es podrà veure fins al 18 de desembre al Lliure de Gràcia. Totes les funcions són en castellà i gallec. Les sessions de dissabte a la nit són únicament en gallec.

La història explica que la mort accidental d’aquest enginyer va decantar la construcció de la línia ferroviària per un altre costat, fet que va propiciar l’arraconament del possible progrés d’aquesta zona del sud de Galícia, un enclavament amb el nord de Portugal i la capital castellanolleonesa de Zamora. La llegenda explica que potser l’accident va ser provocat per aconseguir desviar la via del tren per un camí que podria interessar més als cacics del poble amb connivència amb Primo de Rivera. Aquella decisió va comportar que, un segle més tard, tant Verín com Zamora siguin de les zones més despoblades de l’Estat espanyol; arraconades, no hi ha gaires possibilitats de desenvolupament social i econòmic. Aquesta és la història que, fins ara, es traspassaven de pares a fills, per la zona del sud de Galícia. Chévere, que tot just celebra els seus 35 anys d’història, l’ha traspassat a escenaris d’arreu de l’Estat. I la gent de Verín (que va obligar a fer una segona sessió per l’interès del veïnat a veure l’obra de la seva llegenda) està molt orgullosa, va comentar fa uns dies el director, Xron, en una trobada informal amb la premsa.

Chévere utilitza la documentació com a procés d’investigació des del 2008, però fuig de fer denúncies formals com si fos un reportatge televisiu. Prefereix jugar amb aquests elements i combinar-los amb una autoficció (sovint s’incorporen com a personatges els mateixos actors en la construcció del muntatge). A Curva España tot apareix tan desenfocat que costa identificar què és realitat i què ficció. Per això, Chévere busca històries poc conegudes per tenir la llibertat d’adulterar-les. En realitat, Curva España, més enllà del fet policíac que planteja, serveix per raonar sobre la construcció desigual de l’Estat espanyol. Per això, Xron lamenta la poca relació que hi ha entre les produccions catalanes i les gallegues, perquè el domini de la cultura a Madrid converteix aquest pont en poc més que una aventura quixotesca. Per al director de Chévere, Galícia no és considerada dins la cultura contemporània. Només s’hi reconeix el Camí de Sant Jaume i la seva gastronomia. Per això té una difícil sortida a Catalunya si no és a través de la humil Red de Teatros estatal.