Art

Bon art a la vista

Picasso, Miró i Dalí seran els amos de la nova temporada d’exposicions, marcada també per la significativa presència de dones artistes i de grans cites medievals

Ho podem anunciar sense por a equivocar-nos: enguany veurem bon art. Picasso i Miró, amics, en faran una de grossa en la que serà l’exposició estel·lar de la temporada. Dalí no es quedarà enrere: l’arribada a Figueres del seu Crist exiliat a Glasgow promet emocions fortes. Per sort, les dones artistes han deixat de ser l’anècdota de les programacions dels museus. I per fi podrem delectar-nos amb el millor del nostre art medieval. Què ens espera? Doncs això:

Picasso, el rei

Serà difícil, per no dir impossible, que aquest any algú eclipsi Picasso. El programa commemoratiu del 50è aniversari de la seva mort té dimensió internacional i a Barcelona la gran proposta serà Miró-Picasso (del 19 d’octubre al 25 de febrer), als respectius museus dels dos artistes. De Miró en farà 40, d’anys, que ens va deixar. Mai abans s’havia escodrinyat la relació entre ells, que va ser intensa, com ho va ser el seu amor per la capital catalana. Tots dos es retrobaran en una altra mostra, aquesta a la Fundació Palau de Caldes (del 29 d’abril al 24 de setembre), que presentarà mig centenar de fotografies, de Jean Marie del Moral, de dos dels paisatges que més els van influir, Horta de Sant Joan a Picasso i Mont-roig del Camp a Miró. Al museu de Caldes s’hi haurà de tornar a la tardor per veure Picasso vist pels artistes catalans, en què conviuran retrats que li van fer amics seus (Casas, Opisso, Gargallo...), els que ell els va fer i autoretrats. Es veia Picasso a si mateix com el veien els altres? I una cita picassiana més: al Museu del Disseny (del 21 de juny al 17 de setembre), en companyia de les seves ceràmiques que hi van entrar per donació i d’altres de tradició espanyola que el van inspirar.

El ‘Crist’ de Dalí

Al Teatre Museu Dalí de Figueres viuran, a la tardor, tot un esdeveniment: l’arribada, per primera vegada, del Crist de Sant Joan de la Creu, obra clau del període místic de l’artista. L’oli pertany al Museu Kelvingrove de Glasgow des del 1952. Aquell any va ser exposat a la I Biennal Hispanoamericana d’Art que es va celebrar a Madrid i a Barcelona. Un cop en terreny escocès, l’icònic quadre no ha tornat a viatjar mai més a l’Estat espanyol i rarament a altres països. El museu figuerenc muntarà una exposició singular al seu voltant.

Dones!

Fins no fa tant, l’art de les dones representava un percentatge insignificant en els cursos expositius. Qui havia de dir que al Macba del 2023 el que costa ara és trobar-hi artistes homes. Del cicle del museu de la plaça dels Àngels un imperdible serà la mostra de la pionera del land art Nancy Holt (del 29 de juny al 29 d’octubre). Però és que tampoc caldrà passar per alt la cita simultània amb Fina Miralles i Maria Girona als espais Volart de la Fundació Vila Casas (del 15 de setembre al 14 de gener). Ni la de les fotògrafes Ilse Bing i Tina Modotti al centre KBr de la Fundació Mapfre (del 15 de febrer al 14 de maig i del 6 de juny al 3 de setembre, respectivament). Ni la de la congregació de les artistes que van donar obres al fons d’art de l’Avui, al Museu d’Art de Girona (de febrer a desembre). Ni la de Carmen Calvo al Museu Picasso (a partir del 13 d’abril). Ni la d’Eugènia Balcells al Museu d’Art de Cerdanyola (del 8 de març al 31 d’agost). Ni la d’Eva Lootz a la Fundació Suñol (de finals de setembre a gener). Ni..., ni..., ni...

Sadisme ve de Sade

El controvertit marquès serà l’estrella de la programació del CCCB. A Sade. La llibertat o el mal (del 10 de maig al 15 d’octubre) s’esbocinarà el llegat de l’escriptor llibertí, tan maleït en vida, amb la idea de fer aflorar tot el que ha motivat en la creació cultural dels darrers cent anys, des que els surrealistes el van rescatar de l’oblit. Des de llavors, no hi ha hagut consens: per a uns, personifica el pitjor de l’espècie humana; per a d’altres, un estímul per subvertir l’ordre dominant.

Plensa o Antonio López?

El, per a molts, artista català més internacional tornarà a tenir un bon aparador expositiu: La Pedrera. A Poesia del silenci (del 31 de març al 23 de juliol), emergiran els vincles de Jaume Plensa amb la literatura i especialment amb la poesia. Les seves famoses escultures fetes de lletres dialogaran, a més, amb l’arquitectura de Gaudí. En aquest mateix espai fascinant, Antonio López tindrà la primera gran exposició individual a Barcelona (del 22 de setembre al 14 de gener), que repassarà les seves set dècades de trajectòria.

‘Top’ medieval

Es fa estrany que les exposicions d’art medieval acostumin a ser tan escasses als museus catalans, podent presumir de tresors sense parangó en altres cultures. No serà el cas aquest any. Al MNAC, tothom dempeus per rebre una de les grans stars de la pintura gòtica, Lluís Borrassà, en una mostra (del 23 de febrer al 2 de juliol) que celebrarà el recent ingrés al museu de dues taules seves que havien pertangut a la catedral de Barcelona. L’excusa, alhora, per veure reunits una colla de fragments més de retaules, actualment dispersats, originaris del mateix temple. I compte al Museu Episcopal de Vic, on analitzaran a Bèsties (del 24 de març al 17 de desembre) l’abundant presència d’animals en les obres d’aquesta època i en revelaran els seus significats simbòlics, força dels quals són d’allò més sorprenents (i que ja es voldria haver inventat el cinema fantàstic).

Embarrocats

I encara menys usual en els programes expositius és trobar-hi iniciatives al voltant del barroc català. El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona allotjarà a partir del maig Contra el barroc. Un món en extinció, que se situarà en el sospir final d’aquest moviment artístic i en la seva pervivència a Catalunya durant el segle XIX malgrat les prohibicions. La mostra brodarà el seu discurs amb un gran nombre d’obres procedents de diferents llocs del territori català.

Descolonització

Com seria el món si Europa no hagués existit? El llast de l’imperialisme i el seu suprematisme, tan present avui, impregnarà l’exposició Antifuturisme cimarrón (del 12 d’octubre al 31 de gener), un altaveu de l’activisme artístic compromès amb la descolonització que es desplegarà simultàniament a la Virreina Centre de la Imatge i al centre d’arts Santa Mònica. És, per cert, el primer projecte que treballen plegades les dues institucions culturals de la Rambla.

Quanta guerra

El Born Centre de Cultura i Memòria està confiant els seus projectes expositius més ambiciosos als artistes contemporanis amb la idea d’arrossegar fins al present les reflexions dels conflictes del passat. Per què la guerra? (a partir del novembre) és la seva aposta per aquesta temporada, amb la complicitat de deu creadors. El títol de la mostra apareix a la breu correspondència mantinguda entre Albert Einstein i Sigmund Freud publicada l’any 1933, a propòsit de la suposada inevitabilitat de la guerra. El jaciment del 1714 es transformarà de cap a peus. Al vestíbul s’instal·larà una obra de gran format de Francesc Torres, creada específicament. Venint d’ell, impactarà.

La nostra imatge

El cos i el rostre humà han estat un dels motius més representats al llarg de la història de l’art i a totes les cultures. En parlarà l’exposició La imatge humana (del 4 de juliol al 22 d’octubre) que CaixaForum ha produït amb un dels seus col·laboradors de luxe, el British Museum. Tot sigui dit, la mostra ja s’ha vist en un munt de centres de la xarxa de l’entitat financera, però en cap de català. Lluiran obres d’un arc cronològic que va del 8.000 aC als nostres temps. Més enllà de la potència visual de les peces, aquest projecte indaga en qüestions com el poder, la vanitat, la por a la mort o la bellesa.

I molt més...

Hi ha tant més que necessitaríem el diari sencer per recollir-ho tot. A l’agenda també hi hauríem d’anotar la proposta compartida que preparen el Museu d’Art de Girona i el Museu de l’Empordà de Figueres sobre la descoberta de la Costa Brava per part dels artistes, en un passeig expositiu que arrencarà a finals del XIX i s’aturarà en la guerra del 1936 (d’abril a setembre); la invasió de retrats del segle XIX de les col·leccions del museu del Prado al CaixaForum Barcelona (del 15 de febrer al 14 de juny); el Joan Brossa parateatral al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Brossa (del 15 de març al 16 de juliol); el Zush eivissenc a la Fundació Suñol (del 27 de gener al 20 de maig); el John Berger marxista a la Virreina (del 12 de maig al 15 d’octubre); les trapelleries sobre el concepte del gust de Carlos Pazos a Can Framis (del 7 de febrer al 4 de juny); un altre trapella, el grafiter Tvboy, al Disseny Hub Barcelona (del 5 de juliol al 10 de setembre); un viatge a l’antic Museu de Reproduccions de Barcelona, obert el 1891, als Museus de Sitges (del 3 de novembre al 28 d’abril); i el cicle de mostres al Museu Abelló de Mollet dedicades al centenari del seu fundador, l’artista i col·leccionista Joan Abelló. Del centenari d’Albert Ràfols-Casamada també se’n sentirà a parlar. I del de Tàpies, tot i que la gran exposició a Barcelona no es veurà fins al 2024.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.