Música al cor de Baetulo
L’Escola de Música Moderna de Badalona, pionera a Catalunya, fa dècades que està pendent d’una reforma integral de l’edifici
Va ser la primera del país a tenir titularitat municipal i ha atret estudiants de tot Catalunya
S’ha creat una plataforma i en el ple municipal s’ha fet una declaració
Per a la majoria dels mortals, els dilluns són el dia més feixuc de la setmana. A l’Escola de Música Moderna de Badalona (EMMB), en canvi, situada com quan va ser inaugurada, aviat farà quaranta anys, al carrer Germà Bernabé del barri de Dalt la Vila, a tocar de les restes de l’antiga Baetulo romana, el primer dia de la setmana ha pres tota una altra dimensió des del 2018 amb el cicle de concerts Per fi és dilluns!, un petit oasi en l’agenda cultural de l’àrea metropolitana barcelonina. Coordinat per Martí Serra, saxofonista i professor de l’escola, ha reunit músics com Rita Payés, Ignasi Terraza, Javier i Mario Mas i Magalí Sare, així com diversos combos locals i de l’EMMB, i representa un dels trets distintius d’aquest centre pioner en l’ensenyament de música moderna a Catalunya, que, a les portes del quarantè aniversari, s’ha conjurat per aconseguir una reforma integral de l’edifici que li doni un nou i definitiu impuls. “A l’escola, hi passen moltes coses molt interessants a tots nivells, i aquesta indubtablement n’és una”, explica Norbert Martínez, exalumne i pare d’alumne de l’escola a la vegada que membre d’una plataforma creada el mes de febrer passat per aconseguir la tan desitjada rehabilitació de l’espai. “En els combos notes que s’hi respira un ambient impressionant, la big band té un nivell altíssim, i aquest cicle, estable i amb entrada lliure, per a una ciutat amb les característiques de Badalona, és tot un regal”, afirma.
La sensació que a l’Escola de Música Moderna de Badalona, d’un temps ençà, hi passen coses especials, però, ha tornat a posar en relleu la urgència d’un pla de reforma integral del centre que inclogui, a més d’accions en matèria d’accessibilitat, climatització i seguretat, una sala de concerts en condicions, ja que actuacions com les del Per fi és dilluns! es fan en una aula de combos amb tan poca capacitat que, habitualment, molta gent en queda fora. “Fa molts anys que és urgent”, explica Ramon Montoliu, el director de l’escola. “Les aules no estan sonoritzades; hi ha vegades que en una classe d’educació auditiva se sent la classe de saxo del costat; l’espai no és accessible, no hi ha ascensor i, quan ve algú amb cadira de rodes, hem de canviar horaris per tenir lliure una aula a la planta baixa; les finestres no tanquen bé i, a banda que a l’hivern hi fa fred i a l’estiu, calor, hi entra molt soroll... Amb els anys hem acumulat, de fet, un bon nombre d’anècdotes relacionades amb el mal estat de les instal·lacions.”
Fa només unes setmanes que la Plataforma EMMB va fer públic un manifest, al qual, en poques hores, s’hi van adherir un miler de persones i entitats. I, després de reunir-se amb polítics, va aconseguir que dimarts passat, en un ple, tots els grups municipals fessin una declaració institucional en què es comprometen a “dur a terme amb caràcter prioritari” el projecte de remodelació de l’edifici i que el centre cívic Dalt la Vila, amb el qual l’EMMB comparteix espai, sigui ubicat en un altre emplaçament. “Som al final d’una legislatura i és difícil que passi res, però aquesta declaració, tot i no ser vinculant ni tenir cap pes jurídic, serveix almenys per fer palesa la clara intenció de tots els grups de tirar-ho endavant”, assenyala Norbert Martínez. “Tenim clar que caldrà continuar-ho batallant, però almenys tenim la carta que, en això, tots els grups s’hi han posat d’acord, cosa que no és gens fàcil, en aquest Ajuntament”.
Posar fil a l’agulla pel que fa a aquesta reforma serà, indubtablement, el millor regal de quarantè aniversari a l’EMMB, la primera amb titularitat municipal de Catalunya. “Quan vam començar, feia poc que hi havia el Taller de Músics, l’Aula de Música Moderna..., però aquesta era la primera de titularitat municipal, la qual cosa va fer que hi vingués gent d’altres municipis i, fins i tot, de la resta de l’Estat”, afirma Montoliu. “Ens arriben històries de gent que ha passat per l’escola que s’ha dedicat a la pedagogia, que ha acabat sent músic, que ha muntat altres escoles, que després de formar-se ha anat a buscar-se la vida a l’estranger... Tenim un gran llegat i això ens omple d’orgull.”