Hi ha un repte que tothom persegueix: que no hi hagi més Alans. La societat hauria de ser prou empàtica com per entendre que cal evitar l’estigmatització de les persones pel fet de sortir dels cànons convencionals. WeColorMusic és una productora d’Ullastrell (al Vallès Occidental) que es caracteritza per fer musicals sobre històries inspirades en fets reals i que passin ben a prop de casa, “de km 0”, diuen. El compositor Mateu Peramiquel ho té clar: “No cal fer 10.000 quilòmetres per explicar una història extraordinària.” L’escolta al veïnat fa despertar testimonis que han quedat tapats pel col·lapse constant d’informació i que, ben al contrari, “sent locals esdevenen universals”. Avui WeColorMusic presenta al Teatre Condal Alan, una obra inspirada en el cas del jove Alan, un adolescent transsexual de 17 anys que residia a la població de Rubí, i que es va suïcidar per culpa de l’assetjament a la seva reclamada identitat sexual. Ho fan coincidir amb el Dia Contra el Bullying i amb la confiança de fer temporada a Barcelona. Després de dos treballs anteriors, Històries de l’avi Josep i Bruna, assumeixen el repte més ambiciós de la seva carrera. Després d’una dècada en què Daniel Anglès ha estat dirigint el Condal, aquest any s’ha intensificat la programació d’actuacions puntuals, que podrien ser pensades per a un públic de petit format (The Feliuettes acaben d’acomiadar Akelarre, que havien estrenat al Maldà o Una llum tímida ha estat una petita revolució durant moltes setmanes d’aquesta tardor).

El musical arrenca d’un petit encàrrec a Manresa per presentar una breu actuació el dia contra la LGTBIfòbia que es va estrenar el 17 de maig del 2021. Els van demanar que se centressin en els transgèneres infantils i juvenils. Aquella acció els va convidar a continuar investigant més, fins arribar al cas concret d’Alan Montoliu (1998-2015). Van demanar a la mare del jove, l’Esther, que s’ha convertit en una activista perquè no es tornin a repetir tragèdies com aquella. La trobada ha estat total. Fins al punt que, després de l’estrena, el 21 d’octubre (el dia que l’Alan faria 24 anys), l’Esther els va confessar que l’actuació li havia permès retrobar-se amb el seu fill, absent des de la Nit de Nadal del 2015, que va decidir barrejar medicaments amb alcohol que li va provocar l’aturada cardíaca. Puig defineix de “valenta i lluitadora” una mare que els dona suport i que, sovint, assisteix a les funcions.

La principal angúnia de l’autora de WeColorMusic, Mar Puig, era poder explicar la història fugint del sensacionalisme. Des dels primers assajos, era una obsessió que preguntava a totes les persones de confiança que s’apropaven a la proposta valenta i arriscada. Precisament, aquest és el gran èxit del muntatge, segons Peramiquel: tothom considera que la peça narra amb emoció però amb la delicadesa necessària per no caure en un to escandalós i poc sensible amb les víctimes. Alan respon a una temàtica de forta controvèrsia. Puig entén que s’hi sentin més identificats els joves però “és molt important que també ho vegi el públic adult”. En aquest sentit, tot i que el protagonista és un jove, també hi ha la figura de dos adults, amb els quals els espectadors més grans poden emmirallar-s’hi, que “queden colpits” per l’acció a l’escena.

“És 100% professional”, insisteix Peramiquel per remarcar l’ambició del muntatge. I és que els precedents anteriors s’havien fet amb participants del Grup de Teatre Ullastrell. Però ara s’ha partit dels perfils de persones amb les quals ja havien treballat o bé coneixien per la seva carrera professional i consideraven que hi podien encaixar. Alan té només quatre actors però desenvolupen molts personatges; suficients per ensenyar que no només hi ha botxins a les escoles, sinó que ho és la mateixa societat”, sentencia Mar Puig.

Els quatre actors que participen en la producció que es podrà veure avui a les 20 h al Teatre Condal són Patricia Paisal, Vinyet Morral, Ander Mataró i Cisco Cruz. Paisal és una actriu de llarga trajectòria a la cartellera de musicals de Barcelona amb diversos rols a Billy Elliot (Teatre Victoria), Flor de nit, el cabaret (Almeria Teatre) Sister Act (Tívoli), Pegados, (Club Capitol) i habitual amb La Bani Teatre amb peces com Le Llaman Copla i Ojos Verdes o amb Stage Entertainment, que ha participat amb títols com Los Miserables. Vinyet Morral ha estat la protagonista de Bruna, el musical, guanyador del premi a Millor Espectacle Familiar en els premis Teatre Barcelona i el 2021 també va ser una de les protagonistes de Bye bye, monstre, de Dagoll Dagom al Poliorama. Pel que fa a Cisco Cruz, en teatre s’ha pogut veure a Maremar (Poliorama), Carousel, (Teatre Grec) oEl petit príncep (Barts, ara Paral·lel62) i El vol de l’àliga, del qual també ha fet la composició musical. Finalment, Ander Mataró és un joves de 21 anys que està acabant la carrera a Aules (després d’haver-se format al Col·legi de teatre). Alan es representa amb música en directe amb Mateu Peramiquel (teclats) i Danko Compta (bateria).We Color Music s’ha trobat creant muntatges a partir d’històries reals perquè, és el que més atrapava a la dramaturga de la productora com a espectadora de sèries o pel·lícules. Ara és una característica específica de la productora. Segons Mar Puig, partir de fets reals aporta més autenticitat i, feta amb honestedat, permet furgar en les ferides més properes, sense necessitat de cap ficció. Tot i això, Alan no és la biografia del jove de 17 anys; s’hi inspira i això li permet construir un arc més ampli de situacions i de personatges que fan més complexa la trama.

L’acció de WeColorMusic arriba quan el sector del musical en català es prepara per a la desaparició de Dagoll Dagom (el 2024 amb Mar i cel). Per a Mar Puig, hi ha molt talent a Catalunya per cobrir aquesta baixa, però admet que no es tenen els suports imprescindibles per poder fer muntatges d’una espectacularitat similar. El Condal, de totes maneres, ja ha donat alternativa a La filla del mar, de La Barni, i també es va atrevir a produir un Golfus de Roma en català aquesta temporada.

Tornem a Alan, però. El musical amb un fort compromís contra la LGTBIfòbia aspira que mai més es repeteixi una situació com la de l’Alan el 2015. El febrer passat, el cas, però, es va tornar a produir a Sallent. Puig s’exclama com pot ser que, com a societat, “no haguem après res”. Fins i tot es va repetir el sensacionalisme mediàtic de set anys enrere. Tot i així, l’obra no defalleix: “Que no hi hagi més casos com el de l’Alan.”