No soc culer, però sempre he sentit fascinació per l’Avi del Barça, el record del qual arrenca dels contes encunyats de la meva infantesa. Per aquest motiu, trobo un encert que s’hagi triat aquest emblema com a imatge i cartell de l’exposició dedicada al seu creador, Valentí Castanys, a la Biblioteca de Catalunya (Hospital, 56, fins al 19 de juny), a Barcelona, i que es complementa al Museu d’Art de Cerdanyola (Sant Martí, 88, fins al 4 de juny) amb l’exhibició de la col·lecció d’originals de Castanys que té aquest centre.

L’Avi del Barça, a banda de l’escultura que hi ha al Camp Nou, sembla haver desaparegut de l’imaginari del Barça. Potser molts creuran que la imatge és una mica carrinclona per als nous temps, però el traç és dinàmic i, per tant, vigent i, avui en dia, no hi ha res passat de moda si se li pot aplicar la denominació de vintage. Més avantguardista era Clam, la mascota d’un sol ull del centenari, creada per Max, i ja ningú no se’n recorda. Vostè sí?

Dit això, la mostra titulada Valentí Castanys. Una sàtira elegant i tranquil·la reuneix una petita tria de documents i originals que forma part del llegat que la família del dibuixant va cedir a la Biblioteca de Catalunya. El material s’aplega en set vitrines temàtiques que exposen totes les diverses tecles que va tocar el dibuixant. A més de dibuixant humorístic, Castanys va treballar amb encàrrecs publicitaris, va escriure diversos llibres i sainets i també guions per als monòlegs de Capri. “Era un autor que treballava molt, però això no li treia tenir un traç elegant i ser un home tranquil”, diu Concepció Isern, comissària de la mostra juntament amb M. Mercè Riera.

Entre el material exposat trobem el llibre La família Sistachs –que, a principis del seixanta, es va popularitzar també en històries dramatitzades amb discos–, dibuixos publicats a Mundo Deportivo, Destino i El Correo Catalán i exemplars de la revista esportiva Xut!, que va impulsar abans de la guerra i que va tenir continuïtat durant el franquisme a El Once.

Nascut i mort a Barcelona (1898-1965), va ser un autor costumista que, sense aprofundir en els aspectes polítics, va ser un gran observador dels canvis d’hàbits de la societat catalana. Per això s’ha creat un espai específic dedicat a l’estiueig a Cerdanyola dins de l’exposició itinerant Estiueig de proximitat 1850-1950, organitzada per la Diputació de Barcelona i que ara es pot veure al Museu d’Art de Cerdanyola. Castanys va ser un dels estiuejants de la població vallesana i dinamitzador d’activitats artístiques amb la poblada comunitat de gent de la cultura que va triar Cerdanyola com a residència estiuenca en un moment que aquesta pràctica només era per a certes elits.