‘Thriller’ còmic de la línia tròfica del capitalisme

Félix Rodríguez de la Fuente va fer història com aquell divul­ga­dor científic que des­co­bria les inti­mi­tats del tren­calòs. Ho expli­cava tot dels rapi­nyai­res. Però ha estat Roc Esquius el que ha detec­tat que els homínids han pas­sat de car­ro­nyai­res a rapi­nyai­res, en pocs segles dins de l’evo­lució humana. Dos pixa­pins que, apa­rent­ment, deci­dei­xen dimi­tir de la capi­tal per decan­tar-se al món rural pati­ran en les seves carns com el rapi­nyaire encer­cla la presa fins a domi­nar-la. La mirada de Nel­son Valente ha afe­git un toc d’excen­tri­ci­tat als per­so­nat­ges del poble. En rea­li­tat, tots tenen uns interes­sos ben ambi­ci­o­sos, sovint dis­fres­sats de bones inten­ci­ons.

Mit­jans dels anys 80. les grans opor­tu­ni­tats urbanísti­ques sem­bla que hagin de fer ric tot­hom. La Clara (Rafa­ela Rivas) ha dei­xat l’empresa per superar una pressió que li debi­li­tava la salut. La seva pare­lla, un espo­ru­guit Ber­nat (Òscar Jar­que) l’acom­pa­nya dei­xant la seva incerta car­rera musi­cal. A la casa, com­prada a una antiga veïna poc abans que morís, hi apa­reix Josep, l’alcalde (Ramon Godino) amb una ansi­e­tat per apro­piar-se-la i la seva tieta Remei (Roser Bata­lla), de pau­ses i mira­des reve­la­do­res.

Esquius és un habi­tual de la ciència-ficció i de comèdies fan­ta­si­o­ses. Ara, manté la des­con­fiança cap a l’Homo sapi­ens, trans­for­mant-lo en conills i aus de for­tes ales. El desen­llaç és impre­vi­si­ble, amb uns girs que aca­ben ense­nyant totes les car­tes. Com al conte d’Alícia al país de les mera­ve­lles és el conill el que en surt viu. A Els rapi­nyai­res és car­ro­nyaire sense moral, de nou. La super­vivència és ante­rior al capi­ta­lisme. L’espe­cu­lació només des­tru­eix i empo­breix. Però som incapaços de renun­ciar-hi.