El director el Temporada Alta, Salvador Sunyer, insisteix que han fet el millor cartell internacional de la seva trajectòria. Han enamorat grups com Complicité, que fa anys que perseguien. Ho és gràcies a un treball de xarxa internacional que ha situat, per exemple, Malpelo fins a aconseguir debutar aquest estiu al Festival d’Avinyó. Són 99 espectacles que es podran veure durant 11 setmanes sota el cartell, començant per la fi de gira dels Antònia Font aquest 30 de setembre. Ahir es va presentar oficialment la programació. Les entrades es posen a la venda el 7 de setembre.

Un de cada cinc espectacles són produccions internacionals. Una de cada quatre són iniciatives de suport a la creació. Una de cada tres són creacions contemporànies. I es considera que dues de cada tres peces són coproduccions autòctones (65). El Temporada Alta sempre es mou en unes xifres similars. És la seva fórmula de l’èxit. Avui hi ha programades més de 157 funcions que permetran posar a la venda 60.637 localitats. L’accent està en els noms que defensen aquest cartell (des de la nova estrena absoluta d’Angélica Liddell, de sis hores, fins als internacionals com Complicité, Thomas Ostermeier, Milo Rau, la reposició d’una creació de Patrice Chéreau, Anne Teresa de Keersmaeker, de Rosas, Peeping Tom, Cristiana Morganti, o, en l’apartat musical, Sophie Auster i Ingrid Caven). També es modula “la melodia” en el petit marge de novetats, segons deia ahir al matí Sunyer, en la presentació al Municipal de Girona. Si es manté el tradicional torneig de dramatúrgia enguany s’obre un espai a la comèdia de monologuistes catalans, quatre dijous. Sunyer admet que hi ha espectacles exigents però no que es qualifiqui el festival del Temporada Alta d’elitista perquè inclou obres per a un abast molt ampli. No s’explicaria, d’altra manera, que es venguin 60.637 entrades entre la població de Salt i Girona (que, juntes, sumen uns cent mil ciutadans).

Dels 99 espectacles, prop de 40 són estrenes, una de cada tres, una altra de les proporcions màgiques. Cal sumar-hi 10 títols més que es representen als instituts dins de l’A Tempo. I és que e Temporada Alta s’ha entestat a estar arrelat al territori. Per això, ha ampliat la proposta familiar (hi ha una jornada maratoniana l’1 d’octubre al Palau Firal) i la seva presència als instituts. Per l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, “és imprescindible” que el festival tingui present l’Educació (A Tempo) i el públic jove (Artèria) perquè descobreixin les arts.

Aquest any, per fi, el Temporada integra el recuperat centre de producció El Canal. Hi haurà 4 títols que sorgeixen d’El Canal, que ha estat molts anys tancats en espera de trobar la fórmula idònia. Avui Sunyer hi veu que hi ha un projecte “potent” i que confia que, amb els anys, permeti crear projectes comuns d’artistes de la zona, “que ara no ho és prou”. On sí que hi ha una mancança, per a la ciutat (mes que per a festival) és en un espai per a creació contemporània de mitjà i gran format. Per exemple, Dyptich, de Peeping Tom, no cap a cap sala de Salt ni Girona i per això, s’ha decidit fer-ho a Figueres.

Girona i Salt són les dues places que capitalitzen el major nombre de propostes que, enguany, s’escampen en 7 municipis més. Es dobla l’aventura a Barcelona. A més del Romea (es recupera La Duloeur de Chéreau, estrenat al Temporada Alta fa 15 anys), s’incorpora el Mercat de les Flors (The Goldberg Variations de la cia. Rosas, d’Anne-Teresa de Keersmaeker). De produccions de festival que faran gira destaquen propostes com Casares - Camus: Una història d’amor, dirigit per Mario Gas, que es coprodueix amb el Lliure, o la lectura de textos de Míriam Iscla i Pol López, que es farà d’acord amb el Festival Clàssics Barcelona. Els ossos de l’irlandès (premi Quim Masó 2022), de Teatre Nu, també es una de les coproduccions del Temporada Alta, juntament amb La materia. De la leona a la invencible, d’Olga Pericet i Daniel Abreu, o nous projectes de Lali Ayguadé, Las Chicas del Barro, Las Huecas, Cascai Teatre, Jordi Oriol - Indi Gest, Ada Vilaró, Sergi Buka o Albert Pla. Una de les sorpreses pot ser el concert del grup Moltforts d’Albert Serra (autor del vídeo de presentació) amb el grup que interpreta les bandes sonores dels films.