Els orígens del Bertrana

Des d’Estat d’excepció, de Manuel de Pedrolo, fins aquesta set­mana, en què l’ha rebut Jordi Solé per L’any que vaig esti­mar Ava Gard­ner, el premi Pru­denci Ber­trana ha cele­brat 56 edi­ci­ons fidel als prin­ci­pis fun­da­ci­o­nals. Ahir va reu­nir a La Mercè dos dels pri­mers gua­nya­dors: Biel Mes­quida, en la con­vo­catòria de 1973, i Carme Riera, en la de 1980, que van expli­car què va supo­sar en les seves tra­jectòries (Oriol Pi de Caba­nyes, pre­miat el 1972 i que també estava anun­ciat, no va poder assis­tir-hi per raons de salut). En la imatge, acom­pa­nyats del lli­bre­ter Gui­llem Ter­ri­bas, que va mode­rar l’acte, i Mariàngela Vila­llonga, pre­si­denta de la Fun­dació Ber­trana.