Patrimoni
Un castell que reneix
Palafolls afronta un ambiciós projecte per recuperar l’esplendor d’un símbol medieval molt preuat per als veïns de la zona, però del tot desconegut per a la resta de Catalunya
Amb orígens al segle X, l’excavació i la posterior restauració permetran conèixer a fons per primer cop la seva història i promocionar-lo com a atractiu cultural i turístic
El castell de Palafolls no necessita presentació a la Selva Marítima ni al Maresme, especialment entre els municipis del nord. La seva privilegiada ubicació dalt d’un turó el fa fàcilment visible en un territori on no sobren les restes arqueològiques i, per a la gent del territori, ha estat tradicionalment un punt de trobada per reconciliar-se amb la natura, per berenar amb la família o per quedar amb els amics quan s’és adolescent. Aquest reconeixement local, reforçat per la declaració com a bé cultural d’interès nacional, però, no va més enllà i, malgrat els estudis que en validen la importància dins les grans construccions medievals catalanes, encara avui és un perfecte desconegut per a la resta del país. En bona part, l’explicació la podem trobar en la falta d’un treball rigorós i complet sobre les restes i d’un seguit d’actuacions de consolidació i restauració al llarg dels anys que s’han executat amb més o menys encert i que han deixat el conjunt en un estat de degradació no desitjat. Atesa la necessitat imperiosa de resoldre aquest greuge, l’Ajuntament, com a propietari de la fortalesa des del 1980, va començar fa anys un treball exhaustiu per aconseguir dos objectius clars: la rehabilitació integral de les estructures i la recerca de mitjans econòmics que poguessin garantir-la, perquè des del pressupost municipal era impossible afrontar un repte d’aquesta envergadura. “Des que vam arribar a l’Ajuntament, teníem clar que no podíem disposar un element patrimonial com el castell en les condicions en què es troba i, al mateix temps, que no podíem treure tot el potencial d’un espai amb moltíssimes possibilitats que estava infrautilitzat”, explica el regidor de Patrimoni de Palafolls, Aleix Freixa. Amb les idees clares, doncs, el primer pas va ser encarregar un pla director: “Que ens digués on som i ens marqués el camí cap a on volem anar.” El treball minuciós, a més, havia d’incloure una planificació i un cost aproximat de les obres que calia entomar i que, des del primer moment, es va veure que haurien de ser per fases. “Era evident que una obra d’aquesta magnitud sobrepassava de molt la capacitat d’inversió del pressupost municipal i era imprescindible la participació econòmica d’altres administracions”, assenyala Freixa. Segons el pla director, l’obra global s’apropa als 5 milions d’euros. El treball, doncs, estableix fins a nou fases d’execució i fa una proposta d’actuacions “que en tot moment s’adequaran a la disponibilitat pressupostària”. Actualment el consistori ja està resolent la licitació de la primera fase, que correspon a les parts més antigues del castell i al pati d’armes i que preveu tant l’excavació arqueològica com la consolidació i la restauració de les zones perimetrals del castell. “En aquestes zones es farà tota una consolidació dels murs i del terreny, a banda d’actuar arqueològicament, perquè allò que tenim clar és que cada fase s’haurà de començar i acabar per no eternitzar tot el procés”, assenyala. En aquest sentit, aquesta primera intervenció preveu, entre d’altres, la consolidació de les estructures perimetrals del castell, la rejuntada de pedres amb morter de calç on han caigut i la neteja de la vegetació dels murs. La prospecció arqueològica, segons indica el regidor, se centrarà en una zona fins ara no excavada entre l’entrada del castell i les escales de l’ermita. “Afrontem les obres gràcies a dos ajuts obtinguts des del Departament de Cultura i la Diputació de Barcelona, que, amb 120.000 euros i 200.000 euros, respectivament, ens haurien de permetre començar abans no acabi l’any”, matisa Aleix Freixa. La suma d’aquestes xifres amb fons de l’Ajuntament arriba a un total d’inversions de prop de 350.000 euros. El consistori també està pendent que es resolguin els expedients dels fons europeus Next Generation, als quals han presentat el projecte global.
I pensant en el futur, quin ha de ser el destí final del castell de Palafolls? “Consolidar-lo, condicionar-lo i reivindicar-lo com a atractiu cultural i patrimonial de primer ordre, que és el que li correspon”, assenyala el regidor, que hi afegeix: “Tenir un castell és un luxe i hem d’aprofitar al màxim aquesta singularitat com a municipi.”
Arrels al segle X
Els historiadors coincideixen a datar l’origen del castell al segle X a partir d’una petita torre prefeudal fortificada construïda l’any 968. “Els propietaris eren la família Sesagudes o de Montseny, que la van fer construir com a element de vigilància del riu Tordera, que era un pas d’entrada natural cap a l’interior del país.” Parla Xavier Salicrú, un dels principals estudiosos de la història del castell i que ha resseguit fil per randa l’evolució de l’estructura. La posterior creació de la baronia del castell de Palafolls, a principis del segle XII –a partir del matrimoni de Guisla Sesagudes amb Bernat Gausfred–, incloïa no tan sols l’actual municipi, sinó tot el terme de Malgrat de Mar i part dels territoris de Santa Susanna i Blanes. “Parlem d’una escissió sorgida del vescomtat de Girona, posteriorment vescomtat de Cabrera, amb l’objectiu principal de controlar la zona”, explica. La nissaga dels Palafolls, nom que prendran els descendents de Guisla i Bernat, es consolidarà durant els 200 anys posteriors. “Parlem d’uns senyors que participen activament en les grans conquestes de l’època, com la de Mallorca, al costat dels comtes de Barcelona”, recorda Salicrú, que avança que serà als segles XII i XIII quan l’esplendor del castell arribarà al moment àlgid i s’ampliarà amb elements gòtics.
A finals del segle XIV, els Palafolls no tenen possibilitat de créixer, ofegats dins del vescomtat de Cabrera, i decideixen vendre castell i terres al rei Pere III a canvi d’una nova baronia entre Castella i Aragó. Pere III el revendrà seguidament als vescomtes de Cabrera, que l’annexionaran a la zona que ja controlaven, però ja no utilitzaran el castell com a residència, fet que en desencadenarà el declivi. “La guerra civil catalana i la dels Remences, al segle XV, faran que recuperi part de la importància que tenia com a punt estratègic i, al segle XVI, la presència dels pirates a la costa el faran necessari per a la vigilància”, rememora Xavier Salicrú. El destí final de la fortificació quedarà ben lluny dels seus anys gloriosos. L’abandonaran definitivament al segle XVII i, durant el XVIII i el XIX, s’acabarà convertint en la pedrera per aixecar els murs de moltes de les masies de la zona.
