Llibres

TOT RECORDANT

Feliu Matamala, el patriota de Les Voltes

La llibreria va obrir just fa 60 anys gràcies a un activista del qual resseguim les petjades

Sem­pre és bo, i encara diria que es fa poc, reme­mo­rar la figura d’una per­sona com Feliu Mata­mala i Tei­xi­dor (1912-2009), que va morir tal dia como avui fa 14 anys. Com a patri­ota i cata­la­nista de pedra picada defen­sava les seves idees, com ho fem tots, amb la diferència que ell era un home d’acció. I, d’aquests, ens en fal­ten. Cada vegada més. En qual­se­vol cam­pa­nya que s’orga­nit­zava per defen­sar la llen­gua o el país ell sem­pre era a la pri­mera línia i a fe de Déu que es feia escol­tar. En qual­se­vol ini­ci­a­tiva que s’orga­nit­zava durant el tar­do­fran­quisme i la tran­sició sem­pre apa­rei­xia la seva figura. A peu de car­rer. Com mar­quen els cànons de les orga­nit­za­ci­ons d’esquerra de tota la vida, tot i que ell sem­pre va ser catòlic.

En Feliu havia nas­cut a Amer. Era fill de moli­ner i la feina del pare el va por­tar a vol­tar per dife­rents indrets de la comar­ques giro­ni­nes. De petit, quan la mare va tro­bar feina a la Gro­ber –ja amb el pare mort– abans de la guerra es va tras­lla­dar a Girona i va fer dife­rents fei­nes men­tre començava a for­mar una consciència política i cul­tu­ral de país. Va ser mem­bre de la Fede­ració de Joves Cris­ti­ans de Cata­lu­nya, la branca pro­gres­sista de l’Església. El seu cato­li­cisme el va dur a presó. Va aca­bar al País Basc com­ba­tent al cos­tat de falan­gis­tes, fet que més enda­vant reco­nei­xe­ria que seria “un cop molt fort”.

Aca­bada la guerra el 1943 va fun­dar amb el seu germà la cone­guda empresa Stein. El seu acti­visme i les tro­ba­des clan­des­ti­nes es van fer cada vegada més habi­tu­als fins que es van mate­ri­a­lit­zar fa just 60 anys en la cre­ació de la lli­bre­ria Les Vol­tes, un pro­jecte per ven­dre lli­bres exclu­si­va­ment en català impul­sat ini­ci­al­ment per qua­ranta-tres socis, del qual Mata­mala en va ser l’ànima durant mig segle. Va idear la cam­pa­nya Ho volem en català amb uns adhe­sius que ell mateix havia fet impri­mir i que col·locava en els rètols de les boti­gues escrits en cas­tellà. Va dis­se­nyar una perxa per posar-lo ben enlaire a amb el doble objec­tiu que fos­sin visi­bles i que que­des­sin lluny de l’abast dels que pre­te­nien arran­car-los.

Totes les cam­pa­nyes en favor de la llen­gua es mate­ri­a­lit­za­ven en una taula, davant de la lli­bre­ria, on sem­pre hi havia algun paper per sig­nar. També va ser un impul­sor del car­net d’iden­ti­tat en català. En soc tes­ti­moni, de l’èxit de la pro­posta, ja que tots els joves del poble ens el vam anar a fer. Ara, quan ens digues­sin allò de que pone en tu DNI, doncs mira: Cata­lu­nya.

A banda de l’acti­vi­tat cívica, política­ment Feliu Mata­mala va mili­tar a Unió Democràtica i a Con­vergència Democràtica i era un defen­sor acèrrim de la inde­pendència de Cata­lu­nya, tot i que va morir molt abans que comencés el procés cap al referèndum del 2017.

Entre els guar­dons que va rebre hi ha la meda­lla Fran­cesc Macià de la Gene­ra­li­tat (2004) i la Creu de Sant Jordi (2009) i l’Ajun­ta­ment de Girona va bate­jar un pas­seig amb el seu nom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia