Arts escèniques

DANSA

El Mercat de les Flors s’avança a Dansa Metropolitana amb flamenc i tecnologia

‘La reina del metal’ indaga sobre el desig de transcendir amb un so immersiu d’Enric Monfort

L’obra coincideix amb ‘Hacia un sol negro’, l’estrena de Joaquin Collado entre la hiperexposició del ball de saló competitiu i la transformació del cos

Quan ja teu el cap la nova edició de Dansa Metropolitana (que s’inaugura oficialment divendres al Parc Catalunya de Sabadell) el Mercat de les Flors presenta dues peces insòlites per aquest cap de setmana. La reina del metal (Premi Max 2023 com a millor Espectacle de Dansa) proposa la relació entre els pals del flamenc i la tecnologia i el so electrònic. En comptes de comptar amb l’acompanyament de guitarra, cante i cajón habitual, la tecnologia sonora d’Enric Monfort arrodoneix una proposta amb aire de ritual. El públic a tres bandes, i envoltats per 20 altaveus comprova com la bailaora Vanesa Aibar lluita per convertir-se en reina i ultrapassar la frontera dels mortals. Aquesta voluntat de transcendir, de convertir-se en una semideesa, pren la metàfora del metall, un element dur i resistent que, amb el seu degut tractament, acaba sent mal·leable.

Per a Monfort, Aibar, a més de bailaora, és també intèrpret musical, perquè converteix el seu taconeo en percussió. Aquest cant a la transformació arrenca només amb una veu en off que situa el context. Ella explica aquesta recerca a partir del ball, en un personatge que es mou entre cadenes, cuir i un vestuari que aporta molta plasticitat. Tot i que no siguin evidents, ritmes com la soleá, la petenera, o la taranta es poden desxifrar en el seu moviment. Monfort comenta que l’obra ja bastant representada a l’Estat espanyol (a Catalunya, només s’ha vist en un format íntim a Fira Mediterrània), molts especialistes descarten que sigui flamenc, però sí que admeten què “la música té flamencura”. Per mantenir el risc de l’experiment, La reina del metal alterna bases musicals i coreogràfiques tancades amb instants d’improvisació.

La tecnologia capta intensitats. Per exemple, el so d’una pista musical puja en espiral a determinada velocitat depenent de la força que hi imprimeixi Vanesa Aibar. La reina del metal es representa a la Sala Maria Aurèlia Capmany demà i divendres (20h).

Collado, artista convidat

Per la seva banda, Hacia un sol negro sí que figura dins del programa de Dansa Metropolitana. Es presenta a la sala Pina Bausch des del divendres i fins diumenge. El Mercat de les Flors ha convidat Collado a què sigui artista convidat, amb el que li garanteix majors oportunitats per a la professionalització. Hacia un sol negro és un nou pas coreogràfic de recerca. Veí d’un poble de 4.000 habitants, Villamalea (Albacete) va començar a practicar balls de saló, i posteriorment, va saltar a la competició de la dansa esportiva. Ara, utilitza aquest treball com introspecció de la seva infància i la va tenyint dels monstres que ha anat cultivant durant els darrers anys ballant en companyies contemporànies europees. Si el festiu ball de saló queda desmembrat per complir amb els codis que valora el jurat de la dansa esportiva, també la hiper-exposició de la perfecció amaga les inquietuds de l’individu. Per això, juga amb un vestuari rescatat dels armaris dels seus avis i de teles gastades per la climatologia adversa de Castella-La Manxa. A Hacia un sol negro, Collado indaga en la frontera del gènere, de la humanitat i l’animalitat, en les diferents categories.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.