Elena Jordi és el pseudònim artístic de Montserrat Casals i Baqué (1882-1945). Darrere d’aquests dos noms s’amaguen diverses dones: artista de la bohèmia barcelonina, estrella del vodevil al Paral·lel, empresària teatral i pionera del cinema. Nascuda a Cercs, al Berguedà, es va establir amb la seva germana Tina a Barcelona el 1906 i van regentar un estanc al Raval que aviat va esdevenir lloc de tertúlia literària per a joves bohemis. “Passar del taulell de l’estanc a les taules del Paral·lel no és un salt gaire gran. En tots dos llocs regna la disbauxa i la despreocupació”, escriu Josep Maria Bunyol a Per un grapat d’històries (Ara Llibres). Es va anar guanyant el públic amb les companyies d’Adrià Gual, Enric Giménez i Josep Santpere, i el 1914 va estrenar companyia pròpia al Gran Teatro Español. Entre el 1917 i el 1918 va dirigir i protagonitzar Thais, un curt que adaptava al cinema l’òpera homònima. Se n’han perdut totes les còpies, però està reconegut com el primer film dirigit mai per una dona a Catalunya i a tot l’Estat. El 1918 es va embarcar en la construcció del seu propi teatre, però el projecte va fracassar, víctima de la grip del 1919. L’actriu va anar espaiant les seves aparicions i va actuar per última vegada el 1929 al Teatre Goya.