“De ben petita ja llegia tot allò que em queia a les mans, era lectora assídua de la biblioteca pública i, quan jugàvem a botigues, en comptes de vendre fruites i verdures, amb la meva germana, veníem llibres de la biblioteca familiar.” Per Marina Blàvia, directora de la Biblioteca Carles Cardó de Valls, estudiar biblioteconomia “només va ser un esglaó més” de la passió pels llibres.

Va començar com a bibliotecària a Valls l’any 1983, i n’és la directora des del 1986, és a dir, fa 38 anys. Tota una experiència que ha posat al servei d’una biblioteca, la Carles Cardó, que és hereva de la primera biblioteca popular creada per la Mancomunitat de Catalunya, l’any 1918, en un edifici situat al capdamunt del passeig dels Caputxins de Valls, obra de l’arquitecte Lluís Planas, i que respon plenament a la ideologia noucentista que defineix les biblioteques com a temples de cultura. Actualment, però, la biblioteca es troba en un altre emplaçament. “Efectivament, amb el pas dels anys, aquell edifici va anar quedant petit, així que l’any 1995 el fons es va traslladar inicialment al que aleshores era la Casa de Cultura, i el 2014, a l’actual edifici construït ex professo per donar-hi cabuda”, i que es troba al número 2 del carrer de Sant Pere. Per tant, l’equipament nou té només deu anys. I va prendre el nom de Carles Cardó (Valls, 1884-1958), que va ser eclesiàstic i escriptor, canonge de la seu de Barcelona i un pensador humanista influent. En el camp polític, va ser un ideòleg del moviment catalanista.

La biblioteca és comarcal. “Per aquesta raó, conserva un important fons documental relacionat amb la comarca” de l’Alt Camp, explica Blàvia. Per les seves instal·lacions, hi passen uns 6.000 usuaris mensuals. Hi ha tants gustos literaris i necessitats culturals com persones al món, però sí que hi ha uns llibres més demanats que d’altres. Quins llibres demanen més a la biblioteca vallenca? “Sobretot, literatura d’evasió, tant per a adults com per a infants: novel·les d’adults, manga i altres llibres infantils i juvenils, revistes...”, explica Blàvia, que hi afegeix: “També són molt consultats els temaris per preparar exàmens i oposicions, els llibres d’aprenentatge de llengües i, en època de vacances, les guies de viatges.” El fons de la Carles Cardó és de tipus generalista. Blàvia explica que consta de dues grans seccions: d’adults i infantil, i inclou diversos suports: llibres, publicacions periòdiques i material audiovisual. “En acabar l’any 2023 el formaven més de 58.000 volums”, indica.

“Gràcies a la inversió municipal i a les subvencions, s’actualitza contínuament, i procurem adquirir també obres que, per la seva condició i cost, no són fàcilment accessibles per a la majoria de lectors”, explica la directora. “Ara bé, la joia de la corona són les obres que integren la col·lecció local: des de l’any 1918, recollim totes aquelles publicacions relacionades amb la comarca de l’Alt Camp, ja sigui per temàtica, ja sigui perquè l’autor n’és fill. Es tracta d’un fons important i força consultat.”

Solen ser un espai silenciós i de calma, però Blàvia, després de tants anys al capdavant d’una biblioteca, també ha viscut algunes anècdotes i situacions estranyes. “Com en tot lloc públic, sovint es produeixen situacions còmiques o xocants: des d’una persona que venia amb una bombona de butà i es queixava perquè no li cabia a l’armariet fins a un jove estudiant d’institut molt amoïnat perquè havia de fer un treball, però no sabia a quina gran figura històrica havien clavat a la creu...” Sort dels llibres, que ben segur que li devien esvair tots els dubtes.

Quan li hem demanat que triés tres llibres (un de clàssic, una novetat i el llibre de la seva vida), la reacció ha estat: “Només tres?” Per això, a l’hora de recomanar els tres títols, avisa que s’ha basat en el criteri dels membres del Club de Lectura de la biblioteca.