CULTURA
Mor als 80 anys Françoise Hardy, una de les grans llegendes de la cançó francesa
Va gravar una trentena de discos entre el 1963 i el 2018 i molts dels seus grans èxits són ja icònics
La llegendària cantant i compositora francesa Françoise Hardy (1944, París), que va esdevenir una de les grans estrelles mundials de la cançó francesa als seixanta i als setanta, ha mort als vuitanta anys. Ho ha anunciat el seu fill en un missatge a Instagram. La cantant portava molts anys lluitant contra un càncer, que l’havia obligat a retirar-se del món de la cançó. Des que se li havia diagnosticat la seva malaltia havia lluitat fins i tot pel dret de l’eutanàsia, no només per ella sinó per tota la societat., També va ser una referent de l’astrologia al seu país. La popular cantant va publicar una trentena d’àlbums entre el 1962 i el 2018.
Hardy, d’una família humil de París, va començar en el món de la cançó com una adolescent tímida en el moviment conegut com a yéyé francès però a la llarga la seva brillant trajectòria la va situar a l’alçada dels grans músics de la seva generació: Jonhy Hallyday, Sylvie Vartan i Serge Gainsbourg.
Probablement el disc més influent de la seva discografia és l’eclèctic La question, gravat el 1971 i que conté tres de les millors cançons del pop francès dels setanta: La question, Mer i Si mi caballero, escrites a quatre mans amb la cantant brasilera Valeniza Zagni da Silva. Des dels seus inicis, de fet, es va comparar la música de Hardy amb la bossa nova.
Va entrar en el món de la música imitant els cantants que escoltava a la ràdio i quan va tenir la seva primera guitarra va començar a compondre els seus propis temes. El 1961, després de participar en un concurs de joves cantants, va signar el seu primer contracte i va esdevenir amb només 18 anys una de les grans estrelles del pop francès. El 1962 va deixar definitivament els estudis universitaris a La Sorbona. La primera cançó que va publicar, Oh oh chéri, era obra de Hallyday, però el millor estava per arribar.
Els seus primers grans èxits van ser temes com Tous les garçons et les filles –que va vendre més d’un milió de còpies– Comment et dire adieu i Et si je m’en vais avant toi. La melancolia i l’amor van ser els temes que més va tractar en els seus primers àlbums, tot i que el pop comercial del les seves primeres cançons es va anar convertint en melodies molt més personals a mida que la seva trajectòria avançava.
La relació amb el seu marit, el també cantant Jacques Dutronc (1981), va ser complicada i es va anar reflectint en alguns dels seus temes. Són els pares del també cantant i músic Thomas Dutronc. El 1963 va quedar cinquena al festival d’Eurovisió amb la coneguda L’amour s’en va representant la televisió de Mònaco. L’11 d’octubre d’aquell mateix any va actuar a Barcelona en una gala de la indústria sedera.
Hardy també va amarar-se dels nous moviments del pop i el rock que arribaven del món anglosaxó. L’admiració que sentia per Bob Dylan i els Rolling Stones va ser mútua. Gràcies al seu domini de l’anglès va versionar les seves pròpies cançons i va triomfar també als Estats Units, on va tenir estatus d’estrella mundial. També parlava perfectament espanyol i va gravar singles que van ser grans èxits a la ràdio espanyola com Todos los chicos y chicas, Mi amiga la rosa o La primera felicidad del día.
La seva imatge també li va servir per esdevenir un model per a moltes joves. Reportatges a París Match i aparicions a Vogue li van servir per ser coneguda molt més enllà del món de la cançó. Les seves actuacions, amb una presència majestuosa, també la van ajudar a guanyar adeptes a tot el món. Després de sis anys de gires va retirar-se dels escenaris però va continuar component, cantant i col·laborant amb músics de diferents estils. També va ser una de les muses de dissenyadors com André Courrèges, Yves Saint Laurent i Paco Rabanne.
Als anys vuitanta va cultivar una altra de les seves grans passions, l’astrologia i durant vuit anys va conduir un programa sobre aquest tema a Radio Montecarlo a París. Artistes com Eurythimics i Jimmy Sommerville van recuperar alguns dels temes de l’artista, tot i que ella mai no va deixar de cantar fins fa poc anys. En el seu apartament de París continuava gravant temes i escoltant grups de l’escena alternativa de tot el món.
El seu últim disc, Personne d’autre, va aparèixer el 2018 i encara va ser disc d’or al seu país. Des que va conèixer que tenia càncer va reivindicar el dret a l’eutanàsia. El 2021 va anunciar que no podia cantar com a conseqüència dels tractaments contra. El 2023 va apel·lar directament al president Emmanuel Macron en un escrit a París Match. La seva autobiografia Le désespoir des singes... et autres bagatelles va ser un èxit de vendes a França.
