Art

Una mostra de pintura reivindica Manolo García com un artista multidisciplinar

La Fun­dació Cui­xart de Pala­fru­gell rei­vin­dica el can­tant Manolo García com un artista mul­ti­dis­ci­pli­nar a través de la seva pin­tura, informa en un repor­tatge l’Agència Cata­lana de Notícies. Es tracta de l’expo­sició tem­po­ral ’La calma se encu­en­tra en el polo opu­esto al temor y al deseo’, que reu­neix una quin­zena de qua­dres d’espec­tre sur­re­a­lista, sor­gits del pin­zell de García, i els relliga amb l’escrip­tura del can­tant. La comissària de la mos­tra, Sílvia Arnau, subrat­lla que l’objec­tiu és, pre­ci­sa­ment, rei­vin­di­car García com “un veri­ta­ble artista del renai­xe­ment”, perquè més enllà de la música, ha expres­sat “el seu pen­sa­ment amb altres llen­guat­ges artístics”. La mos­tra, que s’exposa al taller del pin­tor Modest Cui­xart, s’inau­gura aquest diven­dres i es podrà veure fins al 15 de setem­bre.

Faceta des­co­ne­guda

És una faceta poc cone­guda, però que l’ha acom­pa­nyat en paral·lel a la seva car­rera musi­cal. A més de com­po­sar i can­tar amb els grups Los Rápidos, Los Bur­ros, el ja icònic El Último de la Fila, i més enda­vant empren­dre la tra­jectòria en soli­tari, Manolo García de ben petit ha tin­gut passió per la pin­tura. De fet, García explica que ell té for­mació en dis­seny i que a l’inici com­pa­gi­nava les dues coses fins que al final va optar per la música, però reco­neix que mai ha dei­xat de banda una faceta que el fas­cina. “És una forma d’expres­sar-me, d’expli­car el que sento i com ho sento. El meu estat d’ànim”, asse­nyala.

Al llarg dels anys, d’ençà del 1977, el can­tant i artista català ha creat més d’un cen­te­nar de qua­dres. El seu pin­zell, que impri­meix un estil propi al llenç, beu de les influències de l’impres­si­o­nisme, el sur­re­a­lisme o el dada­isme. Peces on pre­do­mi­nen les figu­res huma­nes amb les mitològiques i que la majo­ria tenen un tret en comú, l’aigua. “Em calma, és la manera de tran­quil·lit­zar tot allò que expresso”, asse­nyala. Els seus fans han pogut veure obres impre­ses en algu­nes por­ta­des o inte­ri­ors dels seus àlbums, i les seves pin­tu­res també s’han expo­sat en diver­ses oca­si­ons -poques, això sí- com la retros­pec­tiva ’Cuer­pos Celes­tes’ (que es va poder veure a Madrid o València).

Ara, la Fun­dació Cui­xart de Pala­fru­gell ofe­reix l’opor­tu­ni­tat de des­co­brir algu­nes d’aques­tes obres de Manolo García. Ho fa amb l’expo­sició tem­po­ral ’La calma se encu­en­tra en el polo opu­esto al temor y al deseo’, que aplega una quin­zena dels seus qua­dres influïts per l’estela del sur­re­a­lisme.

La música com la pin­tura

García explica que la pin­tura, com la música, ser­veix per cana­lit­zar tot allò que vol dir. Ara bé, reco­neix que la manera de trans­me­tre el mis­satge és dife­rent. “Hi ha una diferència. Amb les cançons com­par­tei­xes l’ale­gria de viure. Jo agafo la gui­tarra amb el grup i tot­hom gau­deix i té un moment com­par­tit d’ale­gria, en can­vio amb la pin­tura m’ho quedo jo. Després quan visi­ten l’expo­sició li des­per­tarà les emo­ci­ons, però jo no seré. L’obra i la per­sona fan un equip”, asse­nyala.

García reco­neix que en mol­tes de les obres hi ha els dimo­nis que “porta a dins”, tal i com reflec­teix en diver­sos qua­dres amb per­so­nat­ges mitològics i tene­bres. Per l’autor, el moment d’asseure’s amb el pin­zell a la mà és un moment de sol·litud neces­sari. Crític amb la soci­e­tat del con­su­misme, cada peça compta amb una reflexió per­so­nal, que no dona títol a l’obra, però que vol expli­car-la.

Comis­sa­ri­ada per la ges­tora cul­tu­ral Sílvia Arnau, l’expo­sició -que es pot veure al taller de pin­tura de Modest Cui­xart- també rei­vin­dica la ves­sant més poli­facètica del can­tant. “Uneix l’escrip­tura de Manolo García amb l’espec­tre més sur­re­a­lista de la seva pin­tura, i el rei­vin­dica com un veri­ta­ble artista del renai­xe­ment ja que expressa el seu pen­sa­ment en d’altres llen­guat­ges artístics, no tan sols la música”, afirma Aliu. Arnau des­taca la “coherència” que hi ha entre la pin­tura i les refle­xi­ons que l’acom­pa­nyen i res­salta García com un “poli­facètic”. “En el món de l’art hi ha molta por a l’intru­sisme, però hi ha per­so­nat­ges que neces­si­ten expres­sar el seu cri­teri de la soci­e­tat i el món a través del que sigui”, des­taca Arnau.

L’expo­sició s’inau­gura aquest diven­dres al ves­pre i es podrà veure a la Fun­dació Cui­xart durant tot l’estiu, fins al 15 de setem­bre. Per pre­sen­tar l’obra de García, la fun­dació ha orga­nit­zat una tertúlia entre l’artista i la his­to­ri­a­dora i crítica d’art Rosa Gutiérrez.

Durant l’acte també es pre­sen­tarà el cicle de con­certs ’Nits de Música a l’Espai Cui­xart’, que va començar el 22 de juny i s’allar­garà fins al 31 d’agost. La pro­gra­mació, mar­cada per l’eclec­ti­cisme, aplega estils tan diver­sos com el jazz, la música afri­cana, el bolero o el fla­menc. També, amb un espai per als músics emer­gents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia