Còmic de cine

Un munt de per­so­nat­ges de còmic observa com una família feliç es diver­teix lle­gint his­to­ri­e­tes. El pòster de la 26 edició del Saló del còmic de Bar­ce­lona és un resum per­fecte del que es pro­posa Fico­mic, l'enti­tat que l'orga­nitza: acos­tar el còmic a tota mena de públics, fins i tot als qui, a pri­ori, no tenen cap interès en el món de les vinye­tes.
Per acon­se­guir-ho, el Saló, que se cele­bra del 17 al 20 d'abril a la Fira de Bar­ce­lona, ha esco­llit com a esquer per pes­car tot aquest públic el nar­ra­dor visual per excel·lència, el cinema.

L'estratègia cinèfila
La idea és "apro­fi­tar la gran quan­ti­tat i l'èxit de pel·lícules basa­des en còmics que es fan des de fa uns anys", explica Car­les San­ta­ma­ria, direc­tor de Fico­mic. "Recor­dem que aquest 2008 s'han d'estre­nar, entre d'altres, pel·lícules basa­des en Bat­man, Iron Man, Hell­boy o l'Increïble Hulk, i hi ha sèries amb aire de còmic, com Herois, que arra­sen a la tele­visió".

Seguint aquest pla d'acció, el Saló pre­senta, per exem­ple, l'expo­sició Manara-Fellini, que vin­cula el mite del còmic italià Milo Manara amb el seu com­pa­tri­ota, i també mite, en aquest cas del cine, Fede­rico Fellini, i explica la seva relació tant a nivell pro­fes­si­o­nal com per­so­nal.

Foto­gra­mes d'aquí
Aquest any també es dedica una expo­sició a l'empresa cata­lana d'efec­tes espe­ci­als DDT, que va gua­nyar l'Oscar l'any 2006 per la seva feina a El labe­rinto del fauno, i s'ha encar­re­gat del maqui­llatge de les dues pel·lícules basa­des en Hell­boy, el per­so­natge de còmic creat per Mike Mig­nola.

No són els únics espa­nyols amb expo­sició: també es podrà visi­tar un recull d'il·lus­tra­ci­ons de l'obra ani­mada de Migue­lanxo Prado, direc­tor del film d'ani­mació De pro­fun­dis i dis­se­nya­dor de per­so­nat­ges de la sèrie Men In Black i de la mas­cota del pro­grama infan­til gallec Club Xavarín.

També l'exi­tosa sèrie tele­vi­siva Herois dis­posa d'un espai propi, on s'expo­sen obres de Tim Sale, el dibui­xant a la vida real dels qua­dres que el pin­tor-vident Isaac Men­dez crea en la ficció.

Però la cire­reta cinèfila d'aquest Saló és la presència del mes­tre de l'ani­mació en Stop-motion Ray Harry­hau­sen, pio­ner cone­gut per la seva perícia a l'hora d'ani­mar com­ple­xes mini­a­tu­res per cre-ar els efec­tes espe­ci­als de films clàssics com La Terra con­tra els plats vola­dors o Jason i els argo­nau­tes.

Reunió de Titans
Però Fico­mic no oblida que el que orga­nitza és el Saló del Còmic, no el de cinema fantàstic, i en aquest sen­tit tam­poc no decebrà els afi­ci­o­nats, perquè la llista de con­vi­dats inclou grans figu­res del món del còmic, encapçalats per Jean Giraud, un dels autors més influ­ents del còmic euro­peu.

Més cone­gut com a Moe­bius, del seu lla­pis han sor­git històries tant dife­rents com les àrides aven­tu­res del Far West de Blu­e­berry o el mis­ti­cisme futu­rista de L'Incal, que han influït pro­fun­da­ment en els còmics i també han tin­gut reper­cussió en el món del cinema o dels vide­o­jocs. La llista segueix amb grans figu­res com el ja esmen­tat Milo Manara, cone­gut per l'ero­tisme de les seves històries.

El saló d'enguany també comp­tarà amb la presència de l'autor de Mafalda, Quino, que pro­ta­go­nit­zarà diu­menge una taula rodona. La polèmica Melinda Geb­bie, casada amb Alan Moore, pre­senta el seu últim lli­bre, Lost girls. Al cos­tat de Peter Bagge, un dels autors més exi­to­sos del còmic under­gound amb Odio, pel Saló hi pas­sa­ran altres noms pres­ti­gi­o­sos com, Fre­de­rick Peters autor de Píldo­ras azu­les, Catel Muller i Jose Louis Bou­quet, cre­a­dors de Kiki de Mont­par­nasse, o l'irònic i ten­dre Lini­ers, autor de Conejo de viaje.

Regust casolà
Però al Saló no tot són autors estran­gers. Car­les San­ta­ma­ria explica que Fico­mic té una cosa ben clara. "No només volem fer arri­bar el còmic a tots els públics, sinó que volem impul­sar el que es fa a l'Estat espa­nyol, espe­ci­al­ment la pro­ducció en català", un còmic que con­cen­tra a Bar­ce­lona el 95% de la seva pro­ducció.

Així, aquest any la comu­ni­tat con­vi­dada són les Bale­ars, que comp­ta­ran amb un espai de més de 150 metres qua­drats per mos­trar el còmic que es fa a les Illes.

És per això també que es dedica una gran expo­sició a Mor­ta­del·lo i Filemó, obra de Fran­cisco Ibáñez i un dels best sellers del còmic fet a Espa­nya des de fa 50 anys. Les obres Bardín el super­re­a­lista, de Max, i Tete­res i Dracs, de David Rubin, també tenen una expo­sició pròpia, igual que Mas­sa­gran, el per­so­natge de Josep Maria Folch i Tor­res adap­tat pel seu fill Ramon Folch i Cama­rasa i il·lus­trat per Josep Maria Mado­rell.

Cen­sura en vinye­tes
El còmic a Espa­nya és pro­ta­go­nista de l'expo­sició Vinye­tes cen­su­ra­des, que fa un repàs històric de la cen­sura de la que han estat víctima les his­to­ri­e­tes per a infants i joves durant els últims cent anys, des dels temps d'Alfons XIII fins al cas recent de la polèmica del set­ma­nari satíric El Jue­ves pas­sant pel fran­quisme i la Guerra Civil.

És pre­ci­sa­ment aquest tema, la Guerra Civil, el que arti­cula la tri­o­lo­gia ¡No pasarán!, de l'italià Vit­to­rio Giar­dino, que també comp­tarà amb una mos­tra per conèixer més a fons la seva obra.

Amb una inversió de 695.000 Euros, 46.000 més que l'any pas­sat, el Saló fa un esforç per demos­trar que el còmic "és per a tots els públics," cosa que, diu San­ta­ma­ria, "no sig­ni­fica que sigui per a nens, sinó que vol dir que tot­hom hi pot tro­bar alguna cosa".