Colita, Pérez Siquier i la Mediterrània de Toni Catany, també a la Biennal Miserachs

La Biennal de Fotografia Xavier Miserachs, que celebra la tretzena edició del 4 d’agost al 13 d’octubre a Palafrugell, inclourà onze exposicions repartides per diversos espais d’aquest municipi del Baix Empordà i, per primera vegada, organitza una exposició a la Torre de Guaita de Sant Sebastià, a Llafranc. Una programació amb activitats complementàries obertes a tothom i visites guiades per a públic general i escoles.

Entre aquestes exposicions, a més de les ja anunciades dedicades a Lee Miller i Jacques Léonard, destaca la primera exposició dedicada a Colita després de la seva mort el mes de desembre passat, i que ella mateixa va començar a organitzar. Colita. Para un roto y para un descosido és el títol que la fotògrafa va escollir expressament per a aquesta exposició, en què es mostraran algunes de les seves imatges més destacades: la seva estimada Barcelona, la Transició, els gitanos, el flamenc, el cinema, la Nova Cançó... Un viatge per l’obra d’una autora que exhala sentit de l’humor, feminisme i llibertat, com destaca la directora de la Biennal, Maria Planas.

Una exposició de Carlos Pérez Siquier, mestre del color, sobre el barri de La Chanca, i la recuperació, 33 anys després, de la icònica exposició de Toni Catany sobre la Mediterrània, ara acompanyada de textos de Josep Pla, són dues bases més de la programació d’aquesta edició. En primer lloc, Carlos Pérez Siquier (Almeria, 1930-2021) és un dels fotògrafs capdavanters en la transformació de la fotografia espanyola dels anys cinquanta. Considerat pioner en la utilització del color, va començar a explorar aquesta tècnica a La Chanca en color (1962-1965), en què mostra una altra dimensió d’aquest barri perifèric de la ciutat d’Almeria que ja havia fotografiat en blanc i negre. Amb l’ús del color i d’uns enquadraments peculiars, el protagonisme de les imatges no recau tant en les persones com en les superfícies i les textures, de manera que esdevé un treball més conceptual que documental.

D’altra banda, 33 anys després de la inauguració de l’exposició La meva Mediterrània, del fotògraf Toni Catany, la Biennal la recupera i presenta els treballs originals i la seva diversitat tècnica, ara acompanyats de la riquesa dels textos de Josep Pla. Dues visions d’un espai geogràfic i cultural complex que fascinava el fotògraf i l’escriptor.

També destaca del conjunt expositiu Àlbum d’estiueig, un treball de recuperació de la memòria gràfica local a través dels àlbums fotogràfics de la família Roig, empresaris tèxtils de Terrassa que als anys quaranta estiuejaven a Llafranc. Els àlbums mostren les activitats pròpies de l’estiueig d’una família benestant i també les excursions, els dinars i les festes que compartien amb els pescadors de Llafranc i Calella, la gent local i els escassos turistes que a l’estiu anaven a gaudir d’unes platges encara verges. Com remarca Planas, l’interès i el valor d’aquest testimoniatge augmenten si es té en compte que la dècada dels quaranta és un període del qual pràcticament no es tenen imatges, a causa de la precarietat de les condicions de vida durant la postguerra i de la falta de disponibilitat de material fotogràfic.

Lluís Català continua apropant els convilatans de Palafrugell amb Pala –l’apòcope que molta gent del municipi fa servir quan parla de Palafrugell–, exposant un mural de 320 retrats. També Marta Vergonyós, que ressegueix la seva introspecció a través de la fotografia de la memòria personal i de la relació amb el paisatge a Blueism: blau endins.

Dues mostres que, juntament amb les dedicades a Lee Miller i l’exposició amb fotografies inèdites de Jacques Léonard, conegut per haver retratat els gitanos de Barcelona, posaran Palafrugell en l’epicentre de la fotografia.