Art

ART

Els bronzes de Tàpies, reunits al Museu de Valls

S’hi va posar tard, a treballar el bronze. Antoni Tàpies (1923 - 2012) va donar tridimensionalitat a la seva obra des dels inicis, però van passar gairebé quatre dècades de pràctica artística fins que no es va enfrontar a l’obra en bronze. Ell ja tenia 64 anys i ho va fer animat pel seu galerista, Carles Taché, un apassionat per aquest material. El Museu de Valls ha prorrogat fins al 29 de setembre l’exposició dels bronzes de Tàpies, que no s’havien reunit tots junts des del desembre de 1987, quan se’n va fer la presentació a la galeria Carles Taché de Barcelona.

No és casual que la mostra Antoni Tàpies. Bronzes intervinguts (1987-1989) s’hagi muntat al Museu de Valls. La vinculació de Tàpies amb la capital de l’Alt Camp no és només perquè en el fons d’aquest equipament hi ha diverses obres seves, sinó perquè l’any 1987 l’artista va fondre una desena de peces a la foneria Vilà, situada al polígon industrial de la ciutat. I són aquestes obres les que protagonitzen la mostra. “És una exposició que feia molts anys que tenia el cap de poder muntar, perquè la majoria de peces estan fetes aquí; i la celebració de l’Any Tàpies ha estat l’oportunitat per recollir-les i poder-les exposar a Valls”, explica Jordi París, director del museu vallenc i comissari de l’exposició juntament amb la crítica d’art Conxita Oliver.

Les primeres peces les va fondre a la foneria Parellada de Llinars de Munt, ben “afamada” pels artistes que hi fonien, com ara Joan Miró. Allà, Tàpies hi va fondre les escultures Rentamans i llibres, Càntir i bota i Tamboret. Però aquella foneria, on només treballaven tres persones, tenia una capacitat limitada de producció, i Taché va decidir canviar a una de més gran. Així van fer cap a la Vilà de Valls, creada cap a l’any 1960 per Ramon Vilà, que als anys vuitanta estava formada per gairebé 10 treballadors i produïa tota mena d’escultures, tant de format d’exposició com en format monumental. Tenia com a clients escultors tan reconeguts com Josep M. Subirachs i Apel·les Fenosa, i encara avui continua sent un referent per a molts artistes. Tàpies hi va fondre el conjunt més important de peces, una desena. Totes s’exposen ara al Museu de Valls, com ara Butaca, una peça feta a partir de la butaca en la qual s’asseia el mateix galerista Taché mentre esperava al taller. També l’obra Tamboret, que era el seient que emprava Tàpies al seu estudi.

A diferència de la majoria d’artistes, que “normalment van a la foneria amb una escultura original feta al seu estudi, ja acabada, per fondre-la”, en el cas de Tàpies les obres es van crear a la mateixa foneria. Les peces s’iniciaven gairebé sempre a partir d’objectes que l’artista portava: una butaca, una porta, un llibre o una capsa de sabates que el mateix artista duia de casa seva.

La tècnica

Les obres van ser fetes a la cera perduda, una tècnica ancestral del bronze. El procés, segons explica el comissari, era el següent: després de treure un motlle de l’objecte, de gelatina, es recobria el motlle amb cera i es retocava. Després, Tàpies intervenia sobre la superfície de cera amb un ferro calent i en alguns casos també hi afegia més cera, per ressaltar alguna part de l’objecte o per donar més volum. Tot seguit la peça anava a fondre’s. Un cop treta del forn i netejada, se cisellava i es patinava, per donar-li color. En primer lloc es posava l’àcid d’un color verdós, i s’havia de fregar per donar un aspecte uniforme. Però Tàpies no volia que es freguessin, sinó que preferia la imperfecció produïda per l’àcid, a l’atzar, i per tant en la majoria de casos quedava el color verd. Des d’aleshores a la foneria Vilà aquest color es va conèixer com a verd Tàpies. Encara es feia una última intervenció sobre la peça: es recobria amb pols de talc i es netejava però de forma poc exhaustiva, per donar a les obres un aspecte de bronze envellit. Finalment, Tàpies les marcava amb pintura, blanca o negra. Podia ser una creu, una lletra, una fletxa o una franja de color. “Per tot això en diem bronzes intervinguts”, explica París.

Una de les peces exposades de format més gran és Matalàs: un matalàs lligat amb una corda com un farcell, que representa “la mudança, la fugida, la guerra”: “Pot fer referència a les imatges que li van quedar gravades del moment de la guerra [civil], de com la gent fugia carregada amb les seves pertinences”, explica París.

A l’exposició, també hi veuran diverses obres relacionades amb els llibres, per exemple la feta a partir d’un antic cantoral de grans dimensions. De la majoria de peces se’n van fer sis exemplars venals i un que era per a la Fundació Antoni Tàpies, que són les que es poden veure a Valls. Com a complement, l’exposició inclou dues pintures de Tàpies.

Aquest muntatge a Valls coincideix amb l’exposició, al Museu d’Art Modern de Tarragona, del tapís Etiqueta rogenca, 1971, fruit de la col·laboració entre Tàpies i Josep Royo, i que també estarà obert al públic fins al 29 de setembre.

Les últimes donacions al museu vallenc, de segell tarragoní

A més de l’exposició dels bronzes de Tàpies, el Museu de Valls va inaugurar divendres una segona exposició amb un recull d’obres donades en els últims temps, la majoria de les quals estan signades per artistes del Camp de Tarragona. La mostra De cosa tarragonina, reuneix obres del gravador Ramon Ferran de Reus, dels artistes d’Alcover Antoni Torrell i Anton Roca, del vallenc Pere Español i dels tarragonins Antoni Gonzalo i Agustí Domingo.

També s’hi poden veure peces d’artistes que no han nascut a les comarques del sud, però que s’hi han vinculat d’alguna manera, com ara Antoni Alcàsser, Luis Moret, Emili Alba, Pep Lavilla i Gelo.

El gruix més important de peces prové de la col·lecció de Ramon Civit Rico, activista cultural amb una llarga trajectòria a la ciutat de Tarragona. De la seva col·lecció, el Museu de Valls n’ha ingressat gairebé una cinquantena de peces, entre les quals destaquen dues teles grans de Gelo, a més d’altres pintures i gravats d’aquest mateix artista, així com un conjunt important també d’obres d’Agustí Domingo, de Pere Español i de Pep Lavilla, entre pintures i gravats. També han estat donades per Ramon Civit els gravats d’Antoni Alcàsser i les obres dels alcoverencs Anton Roca i Antoni Torrell, aquest darrer, mort el 2019, ben conegut també per haver regentat el Cafè Poetes, un espai icònic de la ciutat que va obrir les portes el 1978 i que més enllà d’un bar de copes va esdevenir un autèntic centre cultural.

L’exposició també reuneix obres donades pels familiars de dos artistes morts, com són Ramon Ferran, lliurades pels seus fills, i Luis Moret, en aquest cas donades per la seva neboda. “Són dos conjunts molt interessants de dos artistes que van formar part del Grup de Tarragona, a principis dels anys setanta del segle XX, conjuntament amb Emili Alba, entre d’altres”, apunta la direcció del museu.

La quarta donació que s’exposa ha estat feta per Antoni Gonzalo, fill del també pintor Gonzalo Lindín, que ha donat un conjunt de cinc obres de la seva producció dels anys vuitanta.

La inauguració de l’exposició, divendres al vespre, va coincidir amb la presentació dels catàlegs de les dues últimes exposicions del museu, Excèntriques i Antoni Tàpies. Bronzes intervinguts (1987-1989), a més de la presentació de la darrera revista Artiga.

El director del museu, Jordi París, destaca que aquesta exposició coincideix amb la d’Antoni Tàpies. Bronzes intervinguts (1987-1989), que s’ha prorrogat fins al 29 de setembre i, d’aquesta manera, durant tot l’estiu “es podrà veure a Valls una de les exposicions més interessants de l’Any Tàpies al nostre país. Una oportunitat única per veure un conjunt excepcional d’obres en bronze d’aquest artista català del segle XX, coincidint amb la celebració del centenari del seu naixement”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.