Nedar en aigües fosques
Carmina Roura homenatja a la novel·la ‘La nena del Cafè Norat’ la seva família, molt coneguda a Girona durant dècades
“La història l’escriuen els guanyadors i el llibre explica la història dels vençuts”, diu la neta de Laureà Dalmau i Laura Norat
L’1 de juny, la gironina Carmina Roura Dalmau (Girona, 1955) va publicar la novel·la La nena del Cafè Norat (Viena Edicions), una finestra oberta a la història dels seus avantpassats i a la societat gironina durant la primera meitat del segle vint i els difícils anys de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial. La novel·la està protagonitzada per diversos membres de la família Dalmau Norat, entre ells Francesc Dalmau Norat, en Paco, oncle de Carmina Roura que va escapar-se d’un camp de concentració nedant des d’Algesires. Quan va arribar a Gibraltar, es va incorporar a l’exèrcit britànic i va participar en el desembarcament de Normandia.
Aquests episodis van portar Roura a reflexionar sobre les vivències familiars. Carmina va estudiar infermeria i fisioteràpia, però posteriorment es va endinsar en el món de la medicina tradicional xinesa i això la va motivar a celebrar les cerimònies que aquesta cultura du a terme per honrar la memòria dels seus avantpassats, el punt d’inici per escriure aquesta novel·la. “La història familiar va ser molt dura i es van viure moltes aventures que eren dignes de ressuscitar en un llibre”, explica l’autora.
La novel·la narra situacions en les quals els sentiments d’enyorança, incertesa, por i desesperança estan molt presents, i tots aquells lectors que van viure aquell moment de la història s’hi podran sentir identificats. Tot i que l’escriptora no va viure en primera persona les penúries d’aquella generació, va poder descriure aquells fets del passat en profunditat gràcies a la seva imaginació, a les històries explicades per la seva àvia i altres membres de la família, entre ells la seva germana. Les fonts documentals també han ajudat a donar vida a les històries que no es coneixien de primera mà. “Aquest llibre no té sang ni fetge perquè la història me la van explicar quan era petita i la tragèdia que es va viure té un filtre més dolç.”
En un principi, la història familiar sembla perfecta i idíl·lica perquè es tracta d’una família benestant i important de la Girona de principi del segle XX. La nena del Cafè Norat, la Laura Norat, filla del propietari d’aquest popular establiment de la Rambla, era l’àvia de l’autora. La novel·la parla del seu compromís amb el metge, escriptor i polític Laureà Dalmau Pla (Agullana, 1886-Girona, 1969), i de la vida familiar que van crear juntament amb els seus fills, el seu dia a dia i els estius a la Fosca. Però tot es va capgirar amb l’inici de la Guerra Civil. El Cafè Norat, que era un punt de trobada molt conegut a Girona, es va convertir en un hospital. La mort d’un fill, abans de la guerra, deixa empremta en tota la novel·la i el patiment i la preocupació es tornen un estat d’ànim permanent. Tot i les desgràcies i les pèrdues, l’autora no va tenir cap dubte a compartir totes aquestes experiències. “El meu llibre descriu una història molt neta i optimista malgrat la duresa de les experiències narrades. És una novel·la que està plena de miracles”, expressa.
Un salvament a la platja de la Fosca és una altra història que té molta importància dins del llibre. La mare de l’autora, Josefina Dalmau, va salvar la vida a un home que va resultar ser el director general de Seguretat de l’Estat, un alt càrrec del franquisme. Pescar aquell “peix gros” va tenir unes conseqüències molt bones per a la família. El fet que tant la Fina com el seu germà Paco fossin grans nadadors, ben entrenats durant els estius a la Fosca perquè el seu pare insistia que nedar era molt bo per a la salut, acabaria tenint una gran importància en aquesta història.
Davant tants “miracles”, un dels reptes del procés literari va ser decidir el que formaria part de la novel·la i el que no. “Va ser complicat treure parts del llibre i que quedés la seva essència. És un llibre amb pinzellades molt grosses”, assegura l’autora d’aquest llibre de 228 pàgines, que acaba amb l’arbre genealògic de quatre generacions de la família Dalmau Norat. La seva àvia Laura i la seva mare apareixen en aquesta història com a dones amb ànsies de llibertat, que simbolitzen els cabells esbullats, alliberats pel vent, en una època de pentinats rígids i formals. “Me’n sento orgullosa perquè a mi em costa molt anar pentinada”, diu Roura.
Amb aquest projecte literari, Carmina Roura Dalmau honra la seva família i totes aquelles persones que van viure aquella època. El propòsit és encoratjar els lectors perquè aprofundeixin en la seva pròpia història familiar. “Jo m’he sentit alliberada en fer aquest llibre. No sabia que portava una motxilla.”
El llibre reflecteix les dificultats de l’exili i la capacitat humana per superar les adversitats. “La història l’escriuen els guanyadors i aquest és un llibre que explica la història dels vençuts”, afirma l’escriptora. La nena del Cafè Norat dona veu a tota una generació que va lluitar molt pels drets de tothom.
