Josep Maria Rosselló i les seves dèries

Als anys vuitanta, l’artista Josep Maria Rosselló (Tarragona, 1950) i el seu amic el col·leccionista Joan Burguet passejaven per les terres de Ponent i, en el crepuscle, van veure que d’una caseta en sortien espurnes i uns rajos lluminosos de soldadures autògenes. Tots dos van exclamar: “Sembla un Joan Ponç!” Aquesta anècdota la recorda ara Rosselló davant del quadre que en va resultar d’aquella experiència i que s’exposa a la galeria La Catedral –oberta recentment, que ocupa un edifici històric, al costat de la seu tarragonina. Forma part d’una exposició que estarà oberta fins al 29 de setembre.

La mostra, de fet, es desdobla en dues, amb obres que pertanyen a diferents èpoques. Una, Suite ponciana, que reuneix una vintena d’obres, moltes de les quals influenciades, reconeix el mateix Rosselló, per Joan Ponç (1927-1984). I l’altra, Experimental Da Vici, amb onze obres –la majoria de gran format– que l’artista tarragoní ha anat bastint al voltant del mestre de renaixement italià.

A Suite ponciana, el recorregut per la sala principal de la impressionant galeria La Catedral (dirigida per Enric Batalla) comença amb un autoretrat de Rosselló, que data del 1978 i que és el seu únic en pintura, que mai fins ara no havia estat exposat ni reproduït. Altres obres tenen a veure amb la dèria de l’artista per Ponç. “Durant anys, he anat guardant algunes peces que tenien una influència diferent de les altres. Era la influència Joan Ponç”, segons Rosselló, que explica un altre record: “Ben bé durant un any, vaig dormir a sota d’un quadre monumental de Joan Ponç que el meu marxant havia comprat. Jo tenia a sota un sofà que de nit es convertia en llit i hi contemplava el quadre” de qui va ser fundador del grup Dau al Set. No és l’única influència que plana sobre l’obra de Rosselló. El pintor tarragoní ha tingut al llarg de la seva carrera artística una altra dèria personal per un altre personatge, el poeta Federico Garcia Lorca. I, entre altres activitats al voltant del poeta i dramaturg, ha escrit el llibre Lorca, la incògnita visita. A la galeria La Catedral exposa, entre altres obres influïdes per Lorca, Waltz, una peça inacabada que va crear el 1983 a Sitges, a partir de la lectura dels Dos valses hacia una civilización, de Poeta en Nueva York. Aquesta peça va estar perduda en un magatzem de Madrid durant trenta anys, fins que es va adquirir en subhasta i va retornar a mans de Rosselló, que ha anat acabant l’obra els darrers anys. “El dia que aquest quadre va arribar a casa, per a mi hi arribava part de la meva vida.”

Una altra obra singular és La porta obra, pintada sobre una porta antiga que l’artista dedica “al tacte i a la sensibilitat”. Per això convida el visitant a passar les puntes dels dits per sobre del quadre.

Pel que fa a la segona exposició, Experimental Da Vinci, les obres parteixen sobretot de la fixació de Rosselló per La batalla d’Anghiari, la gran obra pintada al fresc per Da Vinci i que està perduda. Rosselló n’ha pintat diverses variants, a partir dels dibuixos preliminars del mestre i de la còpia en petit format sobre paper de Peter Paul Rubens que es conserva al Museu del Louvre. Rosselló, per exemple, ha creat una obra imaginant com seria el fresc en el seu estat actual i una altra sobre fusta que parteix de “l’objecte trobat” dels surrealistes.

Aquest conjunt d’obres no es troben a l’interior de la galeria La Catedral, sinó al pati gòtic de la Casa Balsells, un impressionant espai adjunt a la galeria, propietat del capítol de la catedral i que ara Rosselló estrena com a espai expositiu.

La mostra ja està oberta al públic però s’ha programat un acte inaugural per al 6 de setembre. “L’obra de Rosselló és pura poesia i mística, dins d’una personal i molt característica figuració expressionista que voreja el surrealisme té molt d’onírica”, apunten els responsables de La Catedral.