Tenen sostre els festivals?
L’estiu es prodiga en cartells de grups musicals populars que assoleixen notables vendes anticipades de les seves actuacions
Al costat de les programacions multitudinàries, creixen les que advoquen per dispersar accions en petits racons
El nombre d’assistents als festivals supera, de llarg, el milió
Com les temperatures d’estiu amb aquest ingrat canvi climàtic, els festivals d’estiu no semblen tenir aturador. El públic s’hi sent interpel·lat i completa les seves vacances (dins o fora de Barcelona) amb aquestes actuacions que, habitualment, són a l’aire lliure. El que les discoteques dels anys 90 transformaven en veles a l’aire lliure per la platja, deixant a mínims la seva instal·lació d’hivern, ara ho acaparen els festivals d’estiu. Veient els taquillatges i les ocupacions sembla evident pensar que té futur aquesta proposta d’oci d’estiu (eminentment musical però també d’altres disciplines, com el circ, o la dansa).
Les tornes s’han girat 180 graus. S’havia dit que la pandèmia havia fulminat la venda anticipada, que molts espectadors hi havien renunciat, perquè no tenien la garantia de no estar confinats a casa ells, o bé els artistes. En un ampli reportatge de 3Cat, se certificava fa uns dies la moda de comprar entrades un any abans de l’actuació, per evitar quedar-se fora. L’hàbit s’ha ampliat fins a esgotar-se funcions amb milers d’entrades en pocs minuts. Un exemple ben gràfic són les 120.000 entrades que ja té venudes Dagoll Dagom pel seu Mar i cel. En una temporada que no es podrà allargar més del 2 de febrer al Victòria i que, a hores d’ara, ja ha venut un 80% de l’aforament total. D’El fil invisible, un musical ambiciós familiar, ja s’han venut més de 5.000 entrades, una xifra molt significativa per a la gent de Viu el Teatre que coprodueix el muntatge, amb la cantant Beth (OT) al cartell.
Un altre dels mèrits dels festivals d’estiu és que han sabut adaptar-se a formats ben diferents. N’hi ha que aposten per grans estrelles internacionals per a un públic estranger (el Primavera Sound és un cas paradigmàtic amb 268.000 entrades); el Sònar (154.000); o per nostàlgics del heavy: Barcelona Rock Fest (tenia un aforament per a 20.000 persones durant els quatre dies del cartell a Can Zam). El Cruïlla prova de marcar distància del to sobredimensionat del Primavera (77.000 entrades). Ara van creixent també els que s’escampen als terrats (Terrats en Cultura, 1.300 espectadors en 14 funcions, amb una ocupació que s’acosta al 85%), o pels pobles, com el Festival EVA, Danseu a les Piles, Dansàneu a Esterri d’Àneu; o la gira del Circ Cric pels micropobles del Pirineu. Peralada, en el seu format provisional (en espera de desencallar el projecte de l’auditori) , es mou entre les dues aigües per l’ambició del seu cartell amb cantants lírics de primer ordre i estrenes d’òperes contemporànies com Don Juan no existe o la dansa de Carlos Acosta, i actuacions per a privilegiats a dins l’església de Peralada. Han tingut un 90% d’ocupació, amb 3.900 espectadors. En canvi, Nits de Circ (a cavall de Besalú i Roses) ha venut prop d’11.500 entrades amb circ a l’aire lliure (amb tempesta a Roses inclosa).
Hi ha els clàssics multitudinaris Cap Roig (48.500, 86% d’ocupació), Sons del Món (30.000 espectadors tot i suspendre Anastacia, el seu cap de cartell), Guitar BCN (65.000, 90% d’ocupació), el Grec (136.500, amb un 80% d’ocupació). Per la seva banda, el Festival de Porta Ferrada, en la seva 62a edició, ha assolit un 87% d’ocupació, amb 56.400 espectadors, 4.000 per sota de l’any passat. I també cartells de molt poques edicions: Les Nits de Barcelona del Palau de Pedralbes (44.000, 98% d’ocupació); l’Alma Festival, al Poble Espanyol, n’ha sumat 67.000; el Mar d’Estiu a Santa Susanna (el canvi d’emplaçament a darrera hora ha permès dur-lo a terme) ha atret 28.700 persones. El Brunch Electronik Festival de Barcelona ha aplegat 70.000 persones (ocupació del 85% en la seva segona edició). El White Summer Festival, que per segon any es fa a Palamós (les primeres edicions es van fer a Pals), ha reunit 29.200 persones, mentre que el Terramar de Sitges sumava 26.400 espectadors, superant els 25.000 del Canet Rock, en la seva desena edició. El Deltebre Dansa s’ha quedat a les portes dels 10.000 espectadors, una xifra que supera l’Empordà Music Festival (8.500, sold out). El Santvi Fest, de Sant Vicenç de Montalt, ha atret 6.000 persones en la seva primera edició aquest agost. La Garbinada Pop i Vi, de Falset (de maig a novembre), concentra les actuacions al Celler a l’estiu. S’inscriu en la línia d’espectacles d’arts en viu en esdeveniments d’interès agroturístic: la restauració és de quilòmetre zero.
Tot i que la majoria dels festivals proposen actuacions en viu, també n’hi ha de cinema com el Cerdanya Film Fest: en la 15a edició ha programat 160 films i hi han assistit 5.500 espectadors. Per al cap de setmana vinent hi ha previst el Mostremp, que organitza l’associació d’amics del cinema de Tremp. A Barcelona, més de 5.500 persones han visitat l’Experimental Photo Festival (del 24 al 28 de juliol, al Pati Llimona). Més de 300 artistes han participat en tallers i trobades informals, en aquesta cinquena edició, recull l’agència EFE.
El patrimoni català ha estat la peça central de la novena edició del festival de música La Pedra Parla. Els tres concerts (es van exhaurir pràcticament totes les entrades, segons el comunicat del festival) es van fer al reial monestir de Santa Maria de Vallbona. L’emplaçament també és significatiu en festivals com el del monestir de Sant Pere de Rodes: s’acaba dissabte amb un sold out; per a dimecres encara queden entrades per al concert del pianista Nicolas Bourdoncle (20 h). També cal afegir el monestir de les Santes Creus als emplaçaments de renom amb el Festival Jordi Saball “, un dels festivals més singulars i apassionants d’Europa. Una cita perquè els amants de la música puguin gaudir d’extraordinaris concerts en espais mil·lenaris”, es defineix el festival, que va acabar diumenge.
L’Ésdansa, sempre a les acaballes del mes d’agost
Un centenar de voluntaris s’involucren, com ja fa 42 anys, en la participació de l’Ésdansa, a les Preses (la Garrotxa). Des d’aquest festival s’han anat teixint complicitats amb altres festivals com el Dansàneu, el Balla Vallès, el Sismògraf i, sobretot, la Fira Mediterrània. Jordi Fosas, que ha estat director durant molts anys de l’Ésdansa, arrencarà el seu segon mandat al festival estratègic de la cultura popular, a Manresa, la tardor vinent. La seva empenta ha estat reforçada amb el pla d’impuls de la cultura d’arrel, que ha propiciat el contacte dels artistes contemporanis amb els esbarts tradicionals.
L’Ésdansa, impulsat pel Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, manté el seu objectiu de relacionar el folklore amb el món professional. Per això, per exemple, s’estrenarà Folk as Queer, de la companyia L’Esbord (premi Delfí Colomé), després d’una residència tècnica en el festival. També es podrà veure un tast de Yarin, un treball de Jon Maya & Andrés Marín que s’estrenarà a la Fira Mediterrània.
El festival manté l’itinerari Cultura i Paisatge. Ahir mateix estava previst un concert sota les estrelles amb el grup Alosa i es faran actuacions de les companyies internacionals en la festa al parc de Pedra Tosca (una passejada popular al so de la música i el ritme de Bolívia, Malawi, Bòsnia i Hercegovina, Wallis i Futuna, i el Nepal), amb un dinar popular i una activitat festiva que també té el suport del pla d’impuls de la dansa d’arrel: a Coi! Dansem s’interpretaran danses cantades del repertori de les comarques gironines. El punt final, de compartir la festa entre tots els participants, es farà al racó del singular paisatge que ofereix el parc i la seva arquitectura dissenyada per RCR (reconeguts amb el Pritzker 2017).
