Un Corto Maltès que viu en el segle XXI

La grandesa del procés creatiu és que la creació pot transcendir l’àmbit del seu autor i esdevenir patrimoni d’un ampli sector de persones que s’hi senten identificades amb el resultat del procés. És el cas d’un personatge de còmic com Corto Maltès, que ha trobat noves vides després de la mort del seu creador, Hugo Pratt (1927-1995). Això ha estat possible per la voluntat dels hereus dels drets que, a més de mantenir un filó econòmic, han trobat continuadors que han interpretat amb encert el personatge. Aquest és el cas del guionista madrileny Juan Díaz Canales i el dibuixant badaloní Rubén Pellejero, que han conservat narrativament i gràficament l’esperit de la creació original.

Però les aventures del mariner de Malta i fill d’una gitana andalusa han fet, ara, un salt en el temps que ha portat Corto al segle XXI. Originalment, la creació d’Hugo Pratt vivia les aventures en el primer terç del segle XX, i l’última referència que se’n tenia fins ara és haver participat en la Guerra Civil espanyola, segurament venent armes als republicans.

Norma Editorial acaba de treure La reina de Babilonia, segon àlbum d’aquesta nova etapa contemporània del personatge. Els autors són el guionista Martin Quenehen i el prestigiós, però polèmic, dibuixant Bastien Vivès. Tots dos, francesos.

Vivès és un autor de gran força en el mercat francès, amb obres com ara Último fin de semana de enero (Diabolo), que explica les vivències d’un autor de còmics en una edició del festival de còmic d’Angulema. Es tracta d’un relat en què el dibuix té tanta força narrativa com els textos. Bastien Vivès ha estat un autor polèmic per unes creacions que transgredien la correcció política, molt en la línia de l’humor bèstia francès, i per unes declaracions a la xarxa que van provocar unes reaccions adverses pel seu tractament de temes com ara l’incest, la pedofília i la pornografia que van tenir com a reacció la prohibició d’una exposició que havia de celebrar-se en el marc del saló d’Angulema en l’edició del 2023.

Polèmica a banda, ens trobem amb un dels dibuixants més trencadors dels últims temps, que ha sabut capgirar amb el seu estil els cànons tradicionals de la historieta però amb l’aparent contradicció d’inspirar-se en els seus principis més clàssics.

La reina de Babilonia arrenca en un context mundà de festa glamurosa que de seguida gira cap al cantó fosc: una trobada de màfies sèrbies tractant de vendre en el mercat negre armes procedents de l’antiga Iugoslàvia. Corto apareix amb una noia de qui sembla molt enamorat amb una actitud amorosa que no quadra amb el Corto de principi del segle XX, sempre enamorat, però sempre distant. No tarda a embolicar-se la troca amb més problemes en implicar-se amb un robatori a gent poc de fiar.

L’acció de l’arrencada de la història passa a Venècia, ciutat on es va criar Hugo Pratt i escenari d’una de les grans històries clàssiques del personatge, i, com sempre en el treball de Pratt, hi trobem referències històriques a conflictes bèl·lics. En aquest cas, la guerra dels Balcans i les seves conseqüències, tant personals com de geopolítica.

No hi faltaran els assassinats. La mort sempre l’envolta. Tampoc hi manca l’èpica de la recerca del tresor i Corto, aquest cop a contracor, es veurà involucrat en la recerca del tresor d’Alexandre el Gran. Ha passat més d’un segle des que l’antic Corto Maltès es movia entre la fe i la fabulació per trobar el continent perdut de Mu, i ara, el Corto actual també s’implica en una gesta que en el fons sap que és irreal.