Per què la música?

Per què la música? Aquest és el títol d’un conegut assaig del filòsof francès Francis Wolff on es pregunta, implícitament, diferents qüestions derivades d’aquesta, com ara què ens diuen els mons imaginaris sorgits de l’audició de la música sobre el món real. Van ser preguntes com l’exposada les que ens vam fer a la fi del brillantíssim concert que va oferir la Filharmònica de Viena, sota la direcció de Daniele Gatti (Milà, 1961), en el concert inaugural de la temporada Palau 100. Un concert tan brillant com insòlit atès que les dues obres programades (Apollon musagète d’Stravinsky i Simfonia núm.10 de Xostakòvitx) són del segle XX. Sembla, doncs, que finalment ha arribat el moment en què als programadors ja no els tremola la mà per obrir temporades amb obres d’un dels segles més prolífics i rics per a la creació musical. Així ho ha fet el Palau, però també el Liceu amb Lady Macbeth Mtsenk (1934) i la nostra OBC amb obres de Mompou, Gershwin i Ravel. Sé que alguns ens agradaria una presència d’obres del segle XX amb un major risc, però per alguna cosa es comença.

Escoltar una formació com la Wiener Philharmoniker ja no és tan sols una experiència estètica de primer ordre, durant la qual traslladats a regions de l’ànima que abans de la seva audició en desconeixíem la seva existència, sinó també una lliçó magistral a càrrec d’una orquestra de divisió d’honor i, sobretot, de l’experiència que se’n pot derivar oferint una obra com la Desena. Una experiència on la primera resposta per a l’oient és somàtica amb els habituals “posar la pell de gallina” i una emoció incommensurable que, un cop finalitzada la música, ens trasllada a una regió cognoscitiva que, finalment, acaba imposant un ordre de qüestions i preguntes profundes on, possiblement, la simple formulació ens atansa una mica més a allò que som en un món real que, perquè enganyar-nos, cada dia fa més por. Abans de Xostakòvitx, amb només la sòlida i melosa secció de corda, els de Viena van invocar a les muses amb un dels ballets més poc coneguts d’Stravinsky. Per què la música?